El Govern de Carles Puigdemont treballava en la creació d’una Hisenda pròpia, com ja havia revelat el procediment del Jutjat número 13 de Barcelona. Però el que ara s’ha sabut és que a l’agenda del secretari general de la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Josep Maria Jové, consta que la volien fer inspirant-se en la Hisenda d’Andorra. També s’ha conegut que per a fer la base de dades dels contribuents planejaven utilitzar 162 fons d’informació.
Segons l’informe realitzat per la Guàrdia Civil a partir del que es coneix com agenda del procés, l’Executiu català contemplava dues fases per a desenvolupar la Hisenda pròpia: la via autonòmica i fase d’Estat.
Amb aquest fi, el Govern havia preparat un desenvolupament normatiu amb quatre lleis, les dues primeres per la via autonòmica mentre que les dues següents ja s’havien d’aplicar fora de la Constitució. Les primeres tractaven el Codi Tributari que s’hauria compost de cinc llibres: Lògica del Codi Tributari, Consell Fiscal, Agència Tributària Catalana, Junta de Tributs i Oficina del Contribuent. En canvi, amb les dues últimes lleis volien desenvolupar el sistema de duanes, el cadastre, l’Ens Gestor Integral de Tributs i el règim fiscal general juntament amb la regulació específica dels tributs que, actualment, són competència exclusiva de l’Estat espanyol.
Les pensions
Segons les anotacions de Jové, una de les màximes preocupacions era com garantir la viabilitat de les pensions. Per això, van contemplar la creació d’una Seguretat Social pròpia per la qual proposaven en primer lloc disposar d’un ens i definir després més detalls de funcionament. Amb aquest objectiu, havien fixat una ponència conjunta per tal de garantir la protecció social integral catalana, que giraria al voltant de la llei social de desconnexió, segons l’informe que aporta la Guàrdia Civil. Tot i això, l’agenda recull la consciència de no poder fer «grans canvis» respecte del sistema espanyol i deixa constància de la preocupació per sostenir el sistema de pensions.
Desenvolupament informàtic
Per al suport informàtic del projecte, el Govern va contractar l’empresa T-Systems, una filial de la multinacional alemanya Deutsche Telekom, una companyia participada pel Govern d’Alemania, que compta amb la representació en el Consell d’Administració.
«Treballem a través de l’ambaixada perquè el 50 per cent del capital és del Govern alemany», va reflectir Jové el 22 de març a l’agenda en referència a T-Syestems, qui, a més, precisava que el principal client d’aquesta empresa és el Ministeri de Finances alemany.
En aquest mateix apunt, la mà dreta del Conseller d’Economia, Oriol Junqueras, explica que està treballant «la Hisenda andorrana» i dona a entendre que volien inspirar-se en aquest model i realitzar l’Hisenda catalana a partir de la del Principat i a través d’una joint venture amb la consultora Everis.
Exposa, a més, que era necessari treballar amb la plataforma SAP, és a dir, un conjunt de programes que permeten executar i optimitzar diferents aspectes com els sistemes de vendes, finances, operacions bancàries, compres, fabricació, inventaris i relacions amb els clients. Però un dels principals problemes era comptar amb una base de dades amb tota la informació dels contribuents. A l’agenda es parla de la creació de la «base de dades final», formada a partir de 162 fonts, entre les que s’hi contarien les relatives a l’activitat, els cens de béns immobles, vehicles i entitats financeres. De fet, descartaven que una negociació amb el Gover espanyol els proporcionés la informació, informa Europa Press.
