LA SEU D’URGELL
- Analític El director general d’Esade, Carlos Losada. Foto: RICARD CUGAT
El director general d’Esade, Carlos Losada, és també doctor en Administració i Direcció d’Empreses, llicenciat en Dret i diplomat per la Universitat de Harvard, entre altres formacions. Divendres va assistir a la Trobada Empresarial al Pirineu, rebent les felicitacions de molts dels participants per la claredat en la seva exposició sobre les opcions de recuperació d’Espanya. Aprofitant la perspectiva que podia aportar per a l’anàlisi de la situació del Principat, EL PERIÒDIC va conversar amb ell.
–Tot i recordar que Espanya encara no presenta una línia de millora, vostè manté l’optimisme…
–Bé, jo sóc dels optimistes però sempre i quan fem els deures. La posició que mantinc és que les dades reals tant macro com micro expliquen que hi ha clarament punts molt forts sobre els quals podem no només resistir la situació actual, sinó també preveure un futur en positiu. Dades com ara el comportament del sector exterior o les dades sobre consum d’energia elèctrica i de gas del sector industrial i altres realitats econòmiques i empresarials permeten tenir una certa tranquil.litat que ens en sortirem i ens en sortirem bé, sempre i quan hi hagi una sèrie de deures que els fem i els fem ràpid. El més important a curt termini és l’ajustament dels comptes públics i la reducció del dèficit, tot i que aquests passos són dolorosos perquè darrere de cada euro hi ha persones.
–I a Espanya també hi ha el repte a curt termini de la reforma laboral…
–Sí, i en aquest cas no fer aquesta reforma laboral aniria fins i tot en contra dels mateixos treballadors. S’ha de flexibilitzar aquest àmbit pel bé d’empresaris i treballadors. I un cop fet això també cal una reforma financera que, per a mi, potser és la més important. Aquí cal actuar també ràpidament. La imatge de l’economia espanyola a fora no respon a la realitat per les pors que pot suscitar el nostre sistema financer i per això cal que sigui un sistema sòlid però que al temps faci els deures a còpia d’integracions, de sanejar comptes i guanys i de sanejar balanços per poder-nos presentar en una situació econòmica i financerament sòlida.
–La dinàmica dels Estats Units ja és de recuperació, la d’Europa és d’una lleu millora però, al cap i a la fi, l’inici d’una remuntada, mentre que a Espanya l’economia continua estancada. ¿Quin efecte pot tenir això sobre Andorra? ¿El fet d’estar a la zona euro és una salvaguarda suficientment sòlida?
–En aquest cas, el que passa és que la realitat andorrana és com la de molts altres microestats, que tenen una integració molt forta amb economies veïnes. L’exemple més obvi en aquest moment és en la demanda andorrana segons la marxa de l’economia de França o Espanya per qüestions d’inversió, consum o demanda real, on la integració és fortíssima. Per això, per molt que Andorra faci els seus propis deures, que els ha de fer, la seva expectativa econòmica a mitjà termini continuarà molt lligada a la realitat francesa i espanyola.
–Els deures propis passen per desplegar un sistema impositiu homologable per tal que les empreses andorranes puguin sortir a l’exterior amb més facilitats, i a la inversa. ¿És Espanya o França actualment un mercat que pugui interessar realment a l’inversor andorrà?
–La realitat econòmica francesa i espanyola continuen sent atractives, fins i tot jo diria que més que fa un temps, ja que hi ha oportunitats realment bones. Espanya i França han passat de ser uns països cars a fer un ajustament de preus important, que per a l’inversor –sempre amb prudència, per la conjuntura– fa que es puguin trobar opcions molt bones en aquest territori.
–¿I considera Andorra una plaça atractiva per invertir?
–Sens dubte. Andorra té atractius per a l’inversor espanyol i francès que estic segur que mouran importants nivells de capital.
–Parlàvem abans dels beneficis d’estar a la zona euro i tenir aquesta moneda com a pròpia. Però si el Principat acorda finalment encu- nyar l’euro andorrà, ¿això pot tenir efectes negatius irreversibles?
–Aquest és un tema molt i molt complex i desconec la profunditat de la realitat andorrana, per això li parlaré en termes generals. Mantenir una moneda externa com l’euro o bé encunyar moneda pròpia és un debat difícil. Per començar, la moneda pròpia pot atorgar avantatges com el de manegar la política monetària i de tipus de canvi, entre altres punts forts. Però encunyar moneda pròpia és un gran risc si no
Per a més informació consulti l’edició en paper.
