- El nou impost no serà un cost per al no resident, ja que el podrà deduir al seu país de residència
- El director general adjunt de BPA, Joan Cejudo, i l’economista Jordi Alcobé. Foto: ANA / M. T.
Alcobé ha explicat que la llei està inspirada en l’espanyola, i diferencia entre els no residents amb establiment permanent i els que no tenen establiment, i que són els darrers els casos més habituals. Quan un no resident fa serveis a un empresari andorrà, aquest és el que li ha de retenir el 10% de l’import de la factura, tal com ja succeeix en el cas del 4% de l’ISI de no residents. En canvi, quan un no resident fa serveis a un particular, el no resident ha de nomenar un representant fiscal a Andorra, una fórmula similar a la d’un andorrà que tingui un immoble llogat fora d’Andorra.
D’aquesta manera, l’empresari andorrà és responsable solidari, és a dir, que si el no resident no compleix amb l’obligació de tributar se n’ha de fer càrrec ell, i a més té l’obligació de retenir. Si no aplica la retenció, hi ha un règim sancionador que va entre un 50% i un 150% de l’import no ingressat a l’administració.
Una novetat que planteja la nova Llei és el procediment de consultes a l’administració, pel qual tota persona té sis mesos per adreçar una consulta a l’administració sobre qualsevol dubte a l’hora d’aplicar-la. La resposta del Govern és vinculant i es farà pública per tal d’informar a tots els obligats tributaris.
Un altre fet a destacar és que el nou impost no serà un cost per al no resident, ja que el podrà deduir al seu país de residència tot i que encara no hi hagin convenis per evitar la doble imposició. El director general adjunt de BPA, Joan Cejudo, ha remarcat que d’aquesta manera s’evita el risc que el no resident apugi el preu dels seus serveis, i per tant l’impost no és inflacionista.