La consellera general independent, Sílvia Bonet, va entregar una carta a Sindicatura indicant quina era la lectura que calia fer de l’acord del 2015 i que li permetia seguir a ple temps malgrat haver deixat Socialdemocràcia i Progrés (SDP). El document va ser entrat el 3 de maig, un dia abans que la Junta de Presidents es reunís i fes pública la seva postura sobre la nova situació dins del grup mixt i sol·licitava «que la Junta de Presidents tingui en compte la meva petició realitzada en data 2 d’abril de 2015 tenint en consideració la seva vigència actualment».
Concretament, Bonet afegia textualment part de l’acord que es va prendre en Junta de Presidents l’abril del 2015 en el qual es permetia, com a excepció, que el grup mixt disposés d’un conseller a ple temps «cada dos dels seus membres si aquest grup està composat per més d’una formació política» –en la resta de grups parlamentaris és un cada tres. Bonet recordava que aquest canvi li va permetre disposar d’aquesta condició a dedicació plena i considerava que «no es trenca l’acord pel fet de quedar-me en la condició de consellera independent dins del grup mixt».
Aquesta opinió, malgrat no ser compartida per cap dels companys de grup de la parlamentària, va ser la mateixa que va expressar sindicatura el 4 de maig, després de reunir-se amb la Junta de Presidents. Amb tot, van deixar clar que l’última paraula serà del grup mixt.
Pel que fa a la plaça al Consell d’Europa, l’exconsellera d’SDP apuntava que «també se m’ha dit que degut a la meva nova condició es vol proposar un canvi en la delegació, al qual m’oposo» i argumentava que «qualsevol canvi en el grup mixt cal ser aprovat per unanimitat». En aquest sentit, requeria ajornar la decisió fins al juny amb l’objectiu de finalitzar els seus treballs en comissió i fins que hi hagi un acord per unanimitat al grup mixt per aquest canvi». Una qüestió que des d’SDP ja han reclamat indicant que el reglament intern del grup mixt atorgava la representació al Consell d’Europa a la formació i no personalment a la consellera.
Per la seva banda, des del grup demòcrata van argumentar que no els correspon a ells decidir sobre el funcionament intern d’un altre grup, per la qual cosa no es van posicionar.
