L’excap de Govern i president de Progressistes – SDP, Jaume Bartumeu, figura entre els signants d’una carta oberta impulsada per 104 antics dirigents polítics de diversos països, en què s’alerta sobre l’empitjorament de la situació dels drets humans a l’Iran. El document, difós aquest diumenge, reclama una resposta immediata per part de la comunitat internacional davant l’increment de les execucions i la repressió, especialment contra les dones.
Segons la carta, “l’any 2024, el règim va executar més de 1.000 persones, i aquesta tendència ha continuat el 2025”. A més, el text denuncia que “les dones han estat els principals objectius de la repressió i s’enfronten a greus restriccions sota la ‘Llei del vel i la castedat’, que limita les llibertats personals i amplia el control estatal”.
Els signants posen èmfasi en la situació dels presos polítics, molts dels quals haurien estat condemnats a mort en els darrers mesos. “En els darrers mesos, desenes de presos polítics han estat condemnats a mort”, assenyalen. També afirmen que “l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans hauria d’intervenir urgentment per salvar la vida dels presos polítics en perill imminent d’execució a l’Iran”.
El document denuncia que “l’assenyalament sistemàtic dels presos polítics té l’arrel en una cultura d’impunitat, alimentada per la manca de responsabilització dels autors d’atrocitats passades”. En aquest sentit, fa referència a un informe del Relator Especial de l’ONU per a l’Iran, publicat el juliol del 2024, que conclou que “els assassinats massius de 1981-82 i la massacre de 1988 constituïen crims contra la humanitat i genocidi”.
Per altra banda, la carta destaca que “la campanya en curs ‘No a les execucions’, present a més de 40 presons iranianes, reflecteix el desig del poble iranià de justícia i canvi”. També afirma que “el poble iranià ha demanat amb valentia democràcia i llibertat, rebutjant tant les dictadures monàrquica com religiosa durant la revolta de 2022 i boicotejant les eleccions fraudulentes del règim”. Els signants insten les nacions democràtiques a actuar i reclamen que “totes les nacions democràtiques incloguin els IRGC [Guardians de la Revolució] en la llista d’organitzacions terroristes”.
El text recorda que “el juny de 2024, més de 4.000 parlamentaris i 100 ex-líders mundials van donar suport a una visió d’un Iran democràtic, fonamentat en els principis de separació entre religió i estat, igualtat de gènere, abolició de la pena de mort i eleccions lliures”. Aquest marc, exposat en el pla de 10 punts de Maryam Rajavi, “s’alinea amb les aspiracions del poble iranià per a una república democràtica i laica, i promet un futur democràtic per a l’Iran i una pau duradora a la regió”.
Entre els signants de la carta d’enguany hi ha figures com l’expresident de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, el Premi Nobel de la Pau Óscar Arias (Costa Rica), l’expresident de Polònia Aleksander Kwasniewski i els expresidents de Colòmbia, Argentina i Bolívia: Andrés Pastrana, Mauricio Macri i Jorge Tuto Quiroga. També s’hi compten ex primers ministres de països com Alemanya, Bèlgica, Grècia, Romania, Malta, Liechtenstein i San Marino.
