El conseller general, Pol Bartolomé, va assistir la setmana passada a la 23a sessió d’hivern de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE-PA), on va promoure amb la resta de parlamentaris dels 57 estats membres presents a l’organisme la idea de promocionar a les Nacions Unides (ONU) l’obertura del Programa d’Acció de Viena, una iniciativa centrada a abordar els reptes als quals s’enfronten els estats sense litoral, és a dir, que no tenen accés directe al mar, i té com a objectiu contribuir a l’erradicació de la pobresa derivada del seu bloqueig terrestre mitjançant l’aplicació d’accions específiques. Aquesta iniciativa està enfocada als països en vies de desenvolupament, però el parlamentari andorrà considera que el projecte podria ser de gran interès per a estats sense litoral ja desenvolupats, com és el cas d’Andorra, i que podria ser una bona via de cooperació per a fer front als problemes que es deriven de la situació geogràfica d’aquests països amb els nous reptes globals que els exposen a una situació de vulnerabilitat més accentuada a l’hora de, per exemple, obtenir recursos o tenir uns fluxos comercials òptims.
El Programa d’Acció de Viena / Aquesta iniciativa té els seus orígens el 2014, quan les Nacions Unides aprova aquest «programa dissenyat específicament per adoptar mesures concretes que afavorissin els estats enclavats geogràficament», tal com va explicar a aquest mitjà Bartolomé. La iniciativa partia del fet que aquests estats «han de fer front a un conjunt de limitacions o d’obstacles que afecten molt la seva perspectiva de creixement socioeconòmic». El lauredià va esmentar que «el fet de no tenir accés al mar, limita molt la teva capacitat per a desenvolupar exportacions o per a participar en les cadenes comercials d’àmbit global», a més que «suposa un risc per a la seguretat dels habitants». Un exemple de què aquests riscos requereixen certa consideració en consonància amb el desenvolupament d’algunes problemàtiques globals el trobem en el canvi climàtic, en què Bartolomé va exposar a tall d’exemple que succeís «un fenomen climàtic extrem que t’obligui a abandonar al país, tens menys vies d’accés i, per tant, menys vies de sortida», com podria ser el cas del Principat.
Aquests riscos poden afectar a tots els estats sense litoral, ja estiguin desenvolupats o no. És per això que el conseller general creu que aquest programa de l’ONU no hauria d’estar limitat als països en vies de desenvolupament, ja que el país, per exemple, tindria aquests riscos i reptes, però no podria participar per tenir criteris de país desenvolupat.
De l’OSCE a l’ONU / Per tal d’aconseguir aquesta obertura, Bartolomé va fer èmfasis en aquesta temàtica durant la seva participació en la darrera sessió de l’OSCE-PA. «La meva idea consistia en el fet que les resolucions que adopti l’OSCE-PA, i que en una d’elles es pogués fer referència a la creació, eventualment, d’un pla específic pels països enclavats geogràficament. Aleshores, la nostra via de pressió pot ser incloure un paràgraf dins d’aquestes resolucions», va explicar el parlamentari. Actualment, el conseller està elaborant un esborrany d’element complementari sobre els estats sense litoral perquè sigui considerada durant la sessió anual de l’OSCE-PA que se celebrarà el pròxim mes de juny a Bucarest, Romania. Per a poder presentar aquest esborrany, el conseller necessitarà la signatura de 20 parlamentaris de quatre països diferents.
Si aquesta iniciativa prosperés, l’OSCE-PA podria manifestar interès en aquesta temàtica. Tot seguit, es podria procedir a desenvolupar un programa específic de l’OSCE que també donés continuïtat al Programa de Viena de les Nacions Unides. Així i tot, aquest desenvolupament haurà d’anar en paral·lel amb una observació i anàlisis de com es desenvolupa el projecte de l’ONU, el qual finalitzarà aquest 2024 amb una conferència a Ruanda on s’analitzarà què ha funcionat i com es pot millorar.
Per aquest motiu, Bartolomé considera que «és un moment òptim», ja que serà un any en què es pot posar èmfasis en uns reptes que a Andorra li són propis i què concentrarà interès en l’àmbit multilateral internacional, habilitant debats entorn dels estats sense litoral i la possibilitat de desenvolupar accions concretes en aquest àmbit.
