El Consell General va aprovar ahir la pròrroga per un període de dos mesos de la facultat del Govern per establir restriccions i mesures de prevenció per a la gestió de la Covid al Principat. Aquesta capacitat finalitzava el pròxim 14 d’abril, però tenint en compte que «actualment, s’han constatat alguns increments de les dades epidemiològiques», l’Executiu va presentar la demanda. Així ho va indicar el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que va declarar que «considerem adient seguir comptant amb les eines per establir mesures de control de la pandèmia». Així mateix, el ministre també va fer referència al fet que el percentatge de població vacunada és encara «reduït», i per això cal seguir «restringint comportaments i establint mesures de protecció».
Aquesta proposta va ser votada favorablement pels grups parlamentaris Demòcrata, Socialdemòcrata, Liberal i de Ciutadans Compromesos. En el torn de paraula dels consellers, Carles Naudi, per part de Ciutadans Compromesos, va reconèixer que «a Andorra, per la nostra petitesa i responsabilitat de la gent, hem pogut aplicar normes i ens hem pogut adaptar, per dir-ho així, de forma bastant raonable a les situacions», a la vegada que va considerar que «les mesures són les que s’han demostrat vàlides per evitar contagis, defuncions, que el teixit econòmic estigui en pitjor situació i perquè el sistema sanitari no col·lapsi». «Les mesures sanitàries són proporcionals a la gravetat de la situació», va assegurar Naudi, que en definitiva, va apuntar que «el context requereix que continuem adoptant aquestes mesures, si més no, durant dos mesos més».
Pel que fa als altres dos grups de la majoria, des de Liberals, Eva López va indicar que «hi ha tres motius principals per mantenir aquesta potestat: que l’OMS no ha decretat el final de la pandèmia; que la vacunació avançarà a bon ritme; i perquè cal evitar el col·lapse del sistema sanitari». En definitiva, López va puntualitzar que «no hi ha altra forma de garantir la protecció dels contagis». Així mateix, Carles Ensenyat, representant a Demòcrates, va reiterar el seu pronunciament del passat mes de desembre, fent referència al fet que «quan les circumstàncies ho indiquen, hi ha la possibilitat de restringir certs drets», tot plegat «amb la finalitat de protegir la salut pública» i per «guanyar temps al virus per vacunar-nos».
Finalment, Susanna Vela, consellera socialdemòcrata, va assegurar que des del seu grup «no qüestionaran els professionals ni els criteris científics, tècnics o sanitaris», i sempre que sigui atenent criteris de control parlamentari, «acceptem que el Govern pugui restringir els comportaments amb mesures, sempre que siguin proporcionades als objectius buscats», a la vegada que va considerar que «atès l’actual context, entenem que cal mantenir diverses mesures per garantir la viabilitat del sistema sanitari i la salut pública».
Quatre vots en contra
Per la seva banda, els consellers de Terceravia + Unió Laurediana + Independents, i també la consellera no adscrita, Carine Montaner, van votar en contra de la petició de l’Executiu. Segons va argumentar Josep Pintat, de Terceravia, «el nostre vot serà desfavorable fins que no tinguem la resolució del recurs d’inconstitucionalitat». Cal recordar que els quatre consellers que aleshores conformaven Terceravia i dos consellers del PS van presentar aquest recurs que, segons Pintat, podria tenir una resposta aviat. «Terceravia és conscient que s’han de prendre mesures, però no estem d’acord amb la forma», tornant a insistir en la necessitat d’aplicar l’estat d’alarma o emergència per fer-ho. Un discurs similar a l’expressat per Montaner, que va recordar que «la societat s’ha mostrat responsable en el seu conjunt».
El Codi de procediment civil entrarà en vigor l’1 de maig
El Consell General va aprovar per unanimitat la modificació del Codi de procediment civil. Aquest text va ser aprovat inicialment l’octubre del 2018, si bé la seva entrada en vigor va ser ajornada en dues ocasions per la complexitat del text i per donar el temps a la institució per adaptar-se. D’aquesta manera, el codi tindrà validesa a partir de l’1 de maig d’enguany.
«L’aprovació permetrà posar en marxa un codi cabdal en el funcionament jurídic d’Andorra», va assegurar el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, és a dir, que els canvis introduïts «donaran agilitat per resoldre els conflictes amb més celeritat». En concret, ahir es van aprovar una setantena de darreres modificacions, corresponents a mancances des del punt de vista tècnic o errades de redacció.
Al seu torn de paraula, tots els consellers es van mostrar favorables a la modificació. «No és sorpresa de ningú si dic que un dels principals problemes del nostre país és el col·lapse del sistema judicial», va posar en relleu la consellera no adscrita, Carine Montaner. Per la seva banda, Joan Carles Camp, de Terceravia, va lamentar que «s’ha tramitat la modificació d’urgència i només hem tingut 15 dies. Els grups parlamentaris hem tingut poca o nul·la capacitat per detectar mancances o errors», apuntant a la possibilitat que «més aviat que tard, aquesta llei s’haurà de modificar».
D’altra banda, Judith Salazar, consellera socialdemòcrata, va tornar a estendre l’oferiment «d’un pacte d’Estat per la justícia», per tal que, «des del consens, busquem solucions» perquè «no deixa de ser una realitat que la justícia del país passa per problemes que passen factura a la ciutadania».
Per últim, el ministre es va comprometre a treballar en un pla de xoc per «buscar les fórmules necessàries perquè la justícia surti de l’enrenou en què es troba».
