ORDINO
- Experimentat Ros, durant la seva visita al Principat, divendres.
- Foto: ORIOL LLAURADÓ
Al desembre farà set anys que Àngel Ros va accedir al càrrec de paer en cap (alcalde) de la ciutat de Lleida. Va agafar les regnes d’un PSC en hores baixes –el partit havia obtingut el pitjor resultat a la ciutat des de 1979– i en menys de quatre anys va aconseguir la majoria absoluta a la Paeria. Darrere el seu èxit hi ha una profunda transformació de la capital de la terra ferma, que ell voldria veure convertida en el motor de la tantes vegades oblidada Catalunya interior. En aquesta breu entrevista analitza les relacions d’Andorra amb la seva ciutat.
–¿Per als lleidatans, Andorra és tan mal coneguda com per a la resta de catalans?
–Els lleidatans i les lleidatanes coneixem bé Andorra i no només la coneixem, sinó que l’estimem. El que passa és que crec que encara hi ha moltes possibilitats de progrés en la relació de Lleida amb Andorra i el Pirineu. Penso que l’aeroport d’Alguaire ajudarà a aquest progrés: va ser molt simptomàtic que el cap de Govern i el ministre d’Economia fossin presents a la inauguració de l’aeroport i a mi em va satisfer molt. Em satisfà que Andorra vegi Lleida-Alguaire com el seu aeroport.
–¿En quins altres àmbits es pot produir aquesta col.laboració?
–En matèria turística. Nosaltres volem intensificar molt la col.laboració entre la plana i la muntanya. El Pirineu té un atractiu turístic, però podem anar més enllà i fer que el potencial que Lleida té per atreure turisme de negocis i cultural es canalitzi també cap al Pirineu, com podria ser cap a la Vall d’Aran o cap a Andorra.
–¿On acaba la col.laboració i on comença la competició?
–En l’àmbit de l’oferta hem de mirar la relació més com un complement que no com una competició. El Pirineu té unes possibilitats tan grans i és tan poc conegut arreu que potenciar la Vall d’Aran ajuda el conjunt del Pirineu i potenciar Andorra també ajuda el conjunt del Pirineu. Sóc dels que creuen que posar quatre botigues una al costat de l’altra ajuda a les quatre, més que fer competència entre les quatre. El desenvolupament d’aquest turisme pel qual nosaltres apostem, que és el de negocis i cultura, afavoreix el Pirineu en el seu conjunt i Andorra en particular i, a la vegada, tot el turisme que és capaç d’atreure Andorra i el Pirineu també afavoreix les terres de Lleida. En aquest sentit, hi ha un altre àmbit important, que és l’universitari. En això Lleida està progressant i la Universitat de Lleida (UdL) està competint per ser una referència internacional, tenim el campus d’excel.lència i parc científic. En això també podríem buscar punts de col.laboració. Si la UdL està col.laborant amb les universitats de Barcelona, d’Osca, de Montpeller o de Tolosa és obvi que hi ha d’haver vies de col.laboració amb Andorra.
–Però la gran assignatura pendent d’Andorra i el Pirineu continuen sent les comunicacions…
–Cert. Catalunya només té una via de comunicació potent amb França, que és la via oriental, la del litoral Mediterrani, i un país no es pot permetre tenir només una via. Des d’aquest punt de vista, els dos grans eixos viaris pirinencs –el de Lleida fins a la Seu d’Urgell i Andorra i el més occidental, el de la Vall d’Aran– units a l’eix Osca-Lleida-Tarragona són els tres eixos que necessita el nostre territori. Aquestes són les tres prioritats viàries de Lleida i haurien de ser les de Catalunya i el Pirineu.
–Hi ha estudis que aconsellen dur el tren de la Pobla fins a la Seu, però ningú no en fa cas…
–Una assignatura pendent és el de l’equilibri de Catalunya i aquest és el rol que vol tenir Lleida, que ha de ser el gran pol de la Catalunya interior. Això entronca amb el desenvolupament de l’eix pirinenc. Va ser una llàstima que en el moment de fer el ferrocarril de la Pobla no s’assolís el fet d’arribar al Pirineu i creuar-lo… però siguem realistes: les inversions que requereix un ferro- carril que creuï el Pirineu per la part occidental de Catalunya són molt difícils d’assolir; però, en canvi, la millora dels dos eixos viaris és assequible i tenen assignades planificació i recursos. Poden veure’s afectats per la crisi, però s’han de poder assolir en el curt termini.
iandreu@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
