Les directrius del marc europeu marquen que cada país del vell continent ha de gestionar el reciclatge de residus urbans en un 50%. Andorra, que té un Pla Nacional (PNR) des del 2001, va patir l’any passat un petit descens per situar-se en el 49% i passar a estar sota aquest llindar, quan el 2015 estava en un 50,5%. No és una dada per fer saltar les alarmes, però cal un remei per no donar més passes enrere.
La recollida selectiva de paper, cartró, vidre i envasos s’ha incrementat en prop d’un miler de tones per fregar les 25.000 el 2016, per tant treballar amb més quantitat, quan l’augment ha estat mínim, no justifica la xifra. Amb tot, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, va comparar el percentatge amb la d’un país punter en la matèria com és Alemanya, que està en un 38%, per recordar que el Principat «és un país capdavanter» en la gestió de residus urbans.
Pel que fa al balanç de residus, també hi ha dades del 2016, recent sortides del forn, que han reflectit un petit augment del 2% en els tractaments que es fan al país. D’un total de 110.000 tones de residus gestionats, el 35% s’ha treballat al Principat i el 65% restant, a fora. Concretament a Catalunya.
El Govern va complementar aquestes dades amb el pla d’acció per al 2017, centrat en tres vessants. El primer és la prevenció, amb accions com una campanya per prevenir les publicitats a les bústies, elaborar un estudi de gestió del paper en alguns centres escolars o la creació d’un distintiu per a l’hosteleria i els centres comercials contra el malbaratament alimentari, la reducció d’envasos o la promoció del vidre retornable. A més, també es crearà un reglament per a la reducció del consum de bosses de plàstic, que al 2014 era de 47 milions i al 2015 va multiplicar-se fins els 63.
Campanya porta a porta / El segon vessant engloba els productes singulars i la reutilització o reciclatge, donant prioritat a una campanya porta a porta amb la ciutadania i els grans productors i que, segons la titular de Medi Ambient, «ens ajudarà a informar, però també per recollir dades sobre les necessitats dels ciutadans».
El segon vessant també contempla la col·laboració al projecte econòmic circular transfonterer del tèxtil, ja que Andorra no té centres de reciclatge tant en això com en la matèria orgànica.
I el tercer es basa en l’activitat educativa del Centre d’Andorra Sostenible amb una conscienciació a les escoles, destacant que cada any 1.200 alumnes fan alguna activitat en matèria de residus, fet important per a Calvó: «Tot el que aprenen a l’escola ho traslladen a casa».
La oposició també va dir la seva i va ser més crítica que no pas comprensiva. Va ser unànime la reclamació de dur a terme un estudi sobre l’impacte que pot tenir sobre la salut la incineració al Centre de Tractament de Residus de la brossa que s’importarà des de Catalunya, d’acord amb el conveni signat amb Espanya el gener passat. La socialdemòcrata Sílvia Bonet baralla la hipòtesi que les partícules ultrafines, que a Andorra es desprenen del forn incinerador, «poden generar algunes patologies com el càncer» però Calvó, a més de comprometre’s a traslladar aquest neguit a la comissió de vigilància i informació, va afirmar que ja existeix un estudi que continua vigent a dia d’avui, malgrat fer-se fa més d’una dècada, i va deixar clara una cosa: «Tenim elements que demostren que la importació no provocarà cap impacte a la salut de les persones. Si hi hagués un mínim dubte no s’hauria signat l’acord amb Catalunya», on, com s’apunta al segon paràgraf d’aquesta notícia, rep de la comunitat veïna unes 70.000 tones a l’any.
