El grup parlamentari d’Andorra Endavant ha presentat aquest dilluns un conjunt d’esmenes a la reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat, amb l’objectiu de reforçar els criteris per accedir a la condició d’andorrà. La iniciativa defensa que la nacionalitat ha de ser “per filiació o per arrelament real”, i que “ser andorrà és un honor guanyat per mèrit, esforç i comportament exemplar”. Entre les modificacions plantejades, la formació proposa la creació de la “nacionalitat per mèrit”, un nou mecanisme que reconeixeria persones amb una trajectòria “excepcional, sostinguda i verificable” en àmbits econòmic, cultural, esportiu, científic o social. Per accedir-hi, caldria un mínim de cinc anys de residència i l’aprovació del Consell General per majoria qualificada de dues terceres parts.
Les esmenes han estat registrades per la presidenta suplent del grup, Noemí Amador, qui ha remarcat que “ser andorrà és un compromís, un arrelament, lleialtat i amor”. Al seu torn, La presidenta del grup parlamentari, Carine Montaner, ha subratllat que les propostes busquen un “reforç de les condicions per ser andorrà perquè la nacionalitat sigui un signe d’arrelament, d’esforç i d’integritat”.
Assenyala revisar el criteri d’escolarització, posant fi a la possibilitat d’obtenir la nacionalitat després de 10 anys d’escolarització al país
Així doncs, altres de les modificacions són prioritzar la filiació i les arrels familiars. En aquest cas, Andorra Endavant considera que podran obtenir la nacionalitat els fills i nets majors d’edat d’andorrans, eliminant diferències entre els nascuts al país o a l’estranger. Segons el grup, “la sang, la cultura i les arrels familiars són el primer vincle amb Andorra”. També demanen tolerància zero amb els delictes: les persones que hagin comès qualsevol delicte amb pena de presó o tinguin causes judicials obertes quedaran excloses de l’obtenció de la nacionalitat. “Qui no respecta la llei no pot representar els valors d’Andorra”, ha remarcat.
En darrer lloc, el grup parlamentari assenyala revisar el criteri d’escolarització, posant fi a la possibilitat d’obtenir la nacionalitat després de 10 anys d’escolarització al país. En aquest cas, la nova proposta estableix un mínim de 18 anys de formació al Principat, amb un màxim de tres anys d’estudis a l’estranger. També parlen de residència real i arrelament sostingut, proposant 20 anys de residència per demanar la naturalització per via general, amb almenys cinc anys de residència principal i efectiva.
