El Consell General ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la Proposició de llei per a l’eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica. El text, que incorpora un nou sistema de prestacions econòmiques per a les víctimes, ha rebut el suport majoritari de les formacions parlamentàries, si bé el debat ha estat marcat per matisos i discrepàncies sobre la responsabilitat econòmica de l’Estat en casos en què l’agressor no pugui assumir les indemnitzacions. Tot i haver mostrat reticències prèvies, Andorra Endavant ha votat a favor amb l’objectiu de poder esmenar el text durant la tramitació parlamentària.
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha exposat que el Govern valora favorablement la proposició, la qual suposa un pas endavant en el compliment del Conveni d’Istanbul. En aquesta línia, ha concretat que el nou sistema de prestacions és subsidiari i, segons ha remarcat, “en cap cas eximeix l’agressor de la seva responsabilitat”. A més, ha assenyalat que l’Executiu haurà de determinar com es podran percebre aquestes ajudes, afegint que “no es desvirtua l’objectiu de fer que sigui el responsable qui pagui pels danys ocasionats”.
Des d’Andorra Endavant, però, la consellera Noemí Amador ha advertit que el suport econòmic a les víctimes “no pot passar a qualsevol preu”, i ha alertat que assumir la despesa quan l’agressor no pot fer-ho pot ser contraproduent. En aquest sentit, ha avançat que el seu grup defensarà esmenes que contemplin la creació d’un fons específic d’indemnització, però “sense carregar l’Estat” amb una responsabilitat que, ha recordat, correspon a l’agressor.
Al seu torn, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, ha defensat que el suport econòmic a les víctimes no implica exonerar els responsables. “Si les víctimes no poden disposar d’un mecanisme de defensa econòmica, se les ha de protegir”, ha afirmat. Casal ha subratllat que la violència de gènere i domèstica són “una prova del domini històric de l’home sobre la dona” i que, per aquest motiu, l’Estat ha de garantir la seva protecció, tot celebrant que el Govern respongui a aquesta demanda i que es pugui avançar cap a la quantificació dels danys. A més, ha recordat que, segons les dades aportades per la Justícia, els imports a càrrec del Govern en els darrers anys haurien estat molt reduïts.
Per part de Concòrdia, la presidenta suplent, Núria Segués, ha valorat la voluntat de consens expressada per la majoria de grups parlamentaris i ha posat en relleu que “el text no busca substituir l’agressor, sinó evitar que les víctimes quedin desemparades”. En aquest sentit, ha acusat Andorra Endavant de “descontextualitzar el contingut i la filosofia de la proposta” i ha defensat que “la mesura respon a un compromís polític ferm”.
Finalment, la consellera demòcrata Maria Martisella ha detallat el contingut del text, fruit, ha dit, del treball conjunt entre diversos grups i la comissió d’Interior. Segons ha explicat, el sistema de prestacions contempla indemnitzacions per a totes les víctimes de violència de gènere, domèstica o amb amenaces de mort: “L’import no podrà superar el que fixi la sentència judicial”, remarcant que “l’acció prescriurà al cap d’un any”. El Govern, ha afegit, “podrà reclamar posteriorment a l’agressor l’import avançat, i fins i tot revocar l’ajut en cas d’irregularitats”.
Durant el debat, Martisella ha acusat els membres d’Andorra Endavant de “no haver presentat cap proposta malgrat formar part de la comissió legisladora”. Amador li ha replicat que comparteixen “l’objectiu de protegir les víctimes, però no la via proposada”, i ha reiterat el seu rebuig a l’article 32 del Conveni d’Istanbul. Casal, per la seva banda, ha considerat “errònia” la interpretació d’Andorra Endavant, afirmació a la qual s’ha sumat Segués, qui ha acusat AE de “faltar a la veritat”.
