Elena Hernández Molina
Crisi de l'habitatge

Govern estudia la compra d’habitatge sobre plànol dins del programa d’avals, tot i que ajorna a l’evolució del mercat

Marsol admet que és una opció “sobre la taula”, mentre defensa l’actual sistema d’avals com un “èxit” i que la mesura “està donant els seus fruits”

L’opció d’incloure habitatges adquirits sobre plànol dins del programa d’avals ha centrat part del debat parlamentari d’aquest dijous, després que la consellera de Concòrdia, Núria Segués, plantegés aquesta possibilitat, tot i advertir que implicaria terminis d’entrega més llargs, situats entre el 2027 i el 2028. En aquest sentit, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha reconegut que es tracta d’una opció “sobre la taula”, però ha indicat que el Govern prefereix esperar uns mesos per analitzar l’evolució del mercat abans de prendre una decisió.

Per altra banda, el programa d’avals també ha generat diverses discrepàncies. El conseller socialdemòcrata, Pere Baró, ha qualificat la iniciativa de “fracàs”, assegurant que les operacions actuals superen “de mitjana els 400.000 euros”, un perfil que, segons ha indicat, no s’ajusta al públic objectiu. Marsol, en canvi, ha defensat que el programa és un “èxit” i que funciona dins dels paràmetres previstos, tot recordant que el límit establert és de fins a 600.000 euros i que la mesura “està donant els seus fruits”. Així, ha detallat que hi ha 25 sol·licituds registrades, de les quals 14 ja han estat resoltes i 6 més es preveuen aprovar pròximament, amb una mitjana d’ajut de 52.000 euros.

En el mateix debat, la consellera d’Andorra Endavant, Noemí Amador, ha recuperat la proposta de construir cases modulars. La ministra l’ha descartada argumentant que requereix grans superfícies de terreny, actualment no disponibles, i que, a més, suposaria un cost superior. En aquest sentit, ha defensat que és més eficient i sostenible apostar per edificis ja existents.

Aché adverteix que un pis de 80 metres quadrats pot arribar a exigir fins al 95% del salari medià mensual del llogater

En el mateix debat, la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha advertit que “des del 2023 el preu de lloguer ha augmentat un 27%, mentre que el de compravenda ha augmentat un 28%, molt per sobre de l’evolució dels salaris”. Segons ha exposat, des del 2019 els preus s’han duplicat i això genera una situació que ha qualificat d’“emergència social”. Ho ha exemplificat amb el cas d’una persona amb salari medià, situat en 2.300 euros, el qual, “si vol entrar en un pis de 80 m², ha de destinar gairebé el 95% del seu salari”. En aquest sentit, ha remarcat que aquesta realitat afecta especialment un país on més del 60% de la població viu de lloguer i ha alertat que fins i tot la classe mitjana es troba en dificultats per accedir a un habitatge.

“Si una persona que cobra aproximadament el salari medià busca un pis de 80 metres quadrats ha de destinar gairebé el 95% del seu salari” – Maria Àngels Aché

Per la seva banda, Marsol ha defensat les polítiques impulsades per l’Executiu i ha assegurat que “la gran majoria destinen el 25% o menys a pagar el lloguer gràcies a les polítiques que ha dut a terme el Govern”. En resposta a les xifres aportades per l’oposició, ha puntualitzat que el percentatge del 95% “fa referència a portals immobiliaris” i no reflecteix la realitat estadística general. Amb tot, ha reiterat que la prioritat continua sent el desenvolupament d’un parc públic assequible, tot recordant que es farà una nova inversió de 30 milions d’euros que ha de permetre incorporar “uns 150 pisos més”. La ministra ha subratllat que aquesta línia d’actuació busca garantir l’accés a un habitatge digne i, alhora, facilitar l’accés progressiu a la propietat.

“La gran majoria [dels ciutadans] destinen el 25% o menys a pagar el lloguer gràcies a les polítiques que ha dut a terme el Govern” – Conxita Marsol

Des de l’oposició, Aché ha considerat que, malgrat les mesures adoptades, aquestes continuen sent insuficients davant la magnitud del problema i ha reclamat actuacions més estructurals, com la limitació de l’especulació o la revisió de determinades polítiques vinculades al mercat immobiliari. El Govern, en canvi, defensa que ja s’estan aplicant diverses iniciatives i nega que la inversió prevista impliqui posar a la venda el parc públic, insistint que l’objectiu principal és ampliar l’oferta d’habitatge assequible i adaptar-la a les necessitats actuals.

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
El més destacat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu