Mai de la vida m’hauria imaginat viure una situació a Andorra com l’actual, amb un confinament domiciliari provocat per la Covid-19.
És una situació molt semblant a una guerra, amb la diferència que no hi ha bombardejos, ni manca d’aliments, ni destrucció d’infraestructures… El nostre enemic és un virus i sembla mentida el mal que pot arribar a fer un ésser microscòpic en les persones, a l’economia mundial i en les relacions socials en general.
Malgrat la situació actual, sempre hem de treure alguna cosa positiva del confinament a què ens veiem obligats per raons òbvies de salut pública. Jo, per exemple, fins abans del confinament, tot i fer teletreball cada dia, portava una vida molt atrafegada.
Entre la feina i la política en el meu cas concret, em mancaven hores per poder estar amb la meva família. Quants dies he arribat a casa i els meus ja havien sopat i gairebé es preparaven per anar a dormir, molts, incomptables.
Pel que fa a la societat, abans del confinament la gent anava molt a la seva, semblava molts cops inclús una comunitat, en general, falta de valors, de solidaritat i molt cegada en el lucre econòmic.
Actualment, aquest maleït virus, al que no us càpiga ni el més mínim dubte que vencerem entre tots, a mi m’ha fet veure particularment la vida d’una altra forma i, sobretot, me la fa viure i valorar diferent.
El confinament em fa conviure amb els meus totes les hores del dia, i aquest fet m’ha provocat en conseqüència i en pocs dies; un acostament i descobrir-los de nou; saber dels seus neguits i inquietuds; dels seus somnis i projectes personals; de la seva visió sobre la vida; em fa compartir moments i experiències que mai havia imaginat abans; em fa parlar molt i també escoltar; comprendre i, en definitiva, fer més sòlida i important la pinya que sempre hem estat sense poder-ho comprovar abans per la pressa que cada dia ens dona aquesta vida tant ràpida i voraç.
El confinament també m’ha fet constatar, i només cal veure la televisió i les xarxes socials; una solidaritat i acostament enorme entre els ciutadans, institucions i polítics. També comprensió, unió, col·laboració, ajuda, amor, esperança… He vist, en definitiva, reviure valors socials que, en general, creia que ja havien desaparegut, estaven en decadència o simplement en desús.
Això que us he exposat és amb el que em quedo d’aquesta crisi sense precedents que estem vivint. Vivències, accions i actituds que valdrà la pena retenir i potenciar una vegada tot hagi passat.
Desitjo a totes les persones afectades per la Covid-19 que es millorin ràpidament. I vull enviar la meva més sincera abraçada a tots els que des del sector privat, públic i polític s’estan deixant la pell en fer-nos la vida més amena, senzilla alegre i confortable en aquesta estranya situació. El que esteu fent aquests dies no ho oblidarem mai.
Com resa a la insígnia del nostre escut nacional Virtus Unita Fortior. Aquest lema i fer cas del que les autoritats ens diuen ens faran vèncer aquesta pandèmia ràpidament i, sense dubte, ens tornarà una societat millor pel futur. Visca Andorra.
