Periodista
Espanya ha sortit millor del que va entrar a la recent cimera europea, però els problemes de fons continuen, tant aquí com a la UE, on el debat sobre la integració fiscal i la mutualització del deute no ha començat de debò. La cancellera Angela Merkel ha cedit finalment una mica de terreny davant dels seus socis de l’eurozona, en acceptar el refinançament directe dels bancs a canvi de controlar-los, però segueix lluny de compartir la càrrega del deute, cosa impopular entre els seus votants, que temen un rebrot de la inflació. Merkel potser hauria d’explicar-los millor que el que Alemanya guanya predicant una austeritat que en clau europea no acaba de funcionar pot perdre-ho venent menys productes industrials, per falta de compradors en països com Espanya o Itàlia i uns altres més petits, ja rescatats.
Mariano Rajoy ha demostrat que Espanya és massa gran per fer fallida i, encara que sigui a canvi de deixar-s’hi la pell, aconsegueix un respir. Haurà de retornar el seu deute i pagar per això, però probablement una mica menys que en les últimes setmanes, ja que semblants interessos no són suportables. Comptat i debatut, el president Rajoy ha cedit el control dels seus bancs a canvi de poder recapitalizar-los, la qual cosa té la seva lògica financera -els qui posen els diners volen controlar-los-, però això suposa una important pèrdua de sobirania a la qual, aparentment, ja no se li vol donar importància. Javier Solana ho tradueix dient que el Govern va preferir trencar la retroalimentació entre la banca i el deute públic avançant la pèrdua de la supervisió bancària. En el fons, és el preu de la bombolla immobiliària, d’un deute privat desorbitat i d’un dèficit públic alt, però sobretot difícil de finançar.Mentre, la lletra petita dels pactes de la cimera llança ara dubtes sobre l’aparent èxit d’Espanya. Falten molts detalls que podrien moderar l’entusiasme dels mercats. Rajoy sembla més conscient d’això que el seu entorn mediàtic, potser per això continua actuant amb cautela. Espanya segueix viva, però malalta.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
