La violència contra un mateix, contra la seva aparença física, només per assimilar-se a un ideal que té al cap. Quan la persona es deixa manipular per l’opinió externa o sucumbeix a la seva pressió i acaba sent algú per obligació. La persona deixa de costat els seus propis criteris de bellesa o de manera de ser i segueix els imposats pels altres. Uns estàndards de bellesa inassolibles, perquè són irreals atès que van contra natura i contra l’envelliment. Les imatges que fan servir per mostrar-los i fer creure que amb una alimentació correcta, exercici específic, certes cremes i unes operacions físiques determinades, són possibles d’aconseguir. És a dir, volen que associem el gènere sexual amb certs atributs físics i malauradament, la dona és la més perjudicada en aquest sentit, encara que cada vegada hi ha més homes vivint el mateix malestar. Però ella, només pel fet de ser dona ha de mostrar-se elegant, maca, prima, sense arrugues i amb els cabells sense canes i ben pentinada.
Evidentment, que en cada país i cultura la manipulació es fa de maneres diferents, però finalment, l’objectiu és el mateix, aconseguir que la persona es comporti segons els interessi als responsables de la manipulació. Aleshores, segons en quines parts del planeta, tenir la pell negra està millor vist que tenir-la blanca perquè és sinònim d’anar a la platja o de tenir un bon nivell de vida. Per això mateix, hi ha gent gastant-se molts diners en mantenir-se bronzejats tot l’any. Després, també està la part contrària, la gent que associa estar bronzejat amb ser de classe social pobre i lluita per mantenir-se blanca constantment.
Així doncs, la pregunta a contestar és: – que tan important és la imatge reflectida en el mirall? – per què és tan important que acaba condicionant tot el repertori conductual de la persona afectada? – Perquè no és només la part estètica donat que, aquesta influeix totalment en l’autoconcepte de la persona i, per tant, guia el seu comportament. Pot creure que és lletja, maca, prima, grassa, amb llavis prims, gruixuts, etc. Així és que, segons el reflex que vegi en el mirall, pot adquirir complexos i malauradament, també trastorns de l’alimentació. Per desgràcia, intentar ser igual que els cànons de bellesa inculcats, és una bogeria, i per això mateix, hem de tenir ment crítica i saber que no tots tenim la mateixa fisonomia.
Hi ha gent més prima, més grassa, més alta, més baixa i, per tant, per molt que ens vulguem assemblar, és simplement impossible. Igualment, si basem el nostre valor social en la intel·ligència i l’educació, probablement, no li donarem tanta importància a l’aspecte físic i de manera inevitable, ens envoltarem de més gent com nosaltres, enfortint així, les nostres creences. Amb això vull dir, que tot i estar exposats constantment als anuncis per part dels mitjans de comunicació sobre com hem de vestir i comportar-nos per ser més atractius, és possible evitar-ho, si donem més importància a la part cognitiva que a la física.
