La notícia de l’any arriba de primeres: el dictador Maduro és capturat per soldats americans dirigits per Trump. Serà jutjat per narco terrorisme a Nova York.
El règim Chavista viu una de les crisis més fortes des que es va instaurar a principis dels 2000, i és que ha perdut el seu líder no electe i, a més, aquest serà processat judicialment a EUA.
És cert que la cosa queda entredita en relació amb el Dret internacional, ja que literalment Trump ha atacat i capturat el Dictador Maduro a casa seva, Caracas, fent així una incursió militar no autoritzada.
Ara bé, el Dret Internacional és el cap de la punta de l’iceberg del món del dret. NO existeix Dret Internacional si NO hi ha un reconeixement dels presidents i dels països. Un exemple clar és Israel, que no reconeix a Palestina com a Estat, doncs no està conquerint o atacant un país en intervenir militarment (aquesta és la visió d’Israel, no de l’autor). Passa una cosa similar amb Veneçuela, molts dels països no han acceptat els resultats i les garanties electorals veneçolanes dels darrers anys i, per tant, NO s’està capturant i jutjant a un president, sinó a un líder criminal (aquesta és la visió dels EUA).
En tema Relacions Internacionals, Veneçuela és firmant de la carta dels drets humans, i fins a la dècada dels 2000, era considerada una democràcia (amb els seus problemes, clar), però en el moment en què el règim Chavista ha falsejat resultats electorals, ha manipulat institucions públiques i ha perseguit, assassinat i torturat a opositors, s’ha convertit amb quelcom que NO respecta els Drets Humans més essencials i, per tant, el règim NO pot ser objector de garanties del Dret Internacional.
En resum, no hi ha queixa per vulneració del Dret Internacional, ja que la base d’aquest implica el respecte als Drets Humans (cosa que a Veneçuela, hi falta). També cal mencionar que Estats NO han acceptat els darrers resultats electorals a Veneçuela i que, per tant, la falta de legitimitat, de legalitat i de reconeixement internacional han fet que Trump ho tingués molt fàcil a l’hora d’atrapar al líder Chavista.
Per acabar, cal mencionar el gran suport que ha tingut aquesta intervenció al mateix país, ja que després de gairebé tres dècades de persecucions, assassinats, judicis polítics i presos polítics, ara mateix apareix una llum al final del túnel.
La gran pregunta per als habitants espanyols és després de la II Guerra Mundial, haurien estat d’acord en la intervenció dels EUA, França i Regne Unit per treure a Franco del poder?
