El pas inexporable del temps ens ha portat de nou a la Setmana Santa i a Pasqua. Demà és diumenge de Rams i molta gent anirà a beneir la Palma, Un autèntic marcat de Calaf ja que la barreja entre les persones que van normalment a missa i les que hi van a per l’imperatiu social de portar els nens i les nenes a beneir les palmes i els palmons está com cada any servida. Jo hi anré amb un ram de llorer, que despres l’aprofitaré a la cuina, doncs m’agrada posar unes fulletes de llorer quan faig un guisat.
Ens trobarem amb diferents situacions que es viuran durant aquests dies. Per alguns privaran encara les manifestacions i vivències religioses, per altres solament les lúdiques. Per uns seran vacances: Els que marxen de viatge fora; d’altres vindran al Pirineu i faran possible que algú tingui uns dies de treball esporàdic. Per molts de nosaltres serà el retrobament familiar el fet més important i estarem contents i farem festa i viurem amb il·lusió les festes comunitàries dels nostres poblets. I en la nostra complaènça oblidarem que hi ha gent que les passa magres. i que mentre uns riuen els altres ploren i que a vegades tots som una mica responsables d’aquests plors. Moltes persones ho passaran malament, com ara els malalts, els pobres, els presos els que porten dol i els que no tenen ningú i especialment penso en els nenes i nenes que mengen quan van a l’escola i com s’ho faran aquests dies per fer un àpat calent si les escoles estan tancades?
La situació social a casa nostra es ben galdosa, doncs si per una part hi ha els que tenen la paella pel mànec, els que més tenen, en segon loc hi som nosaltres els que fem la viu-viu i arribem justets a final de mes i en tercer lloc hi ha els oblidats, que per desgràcia son molts, donc avui a Catalunya tenim més pobres que mai. He dit abans que tots som una mica responsables d’aquesta situació m’explicaré: vull dir que la situació fruit de la crisi amb la mala gestió que n’han fet els nostres polítics, les famoses retallades ens han dut en aquesta carreró sense sortida trepitjant la dignitat de moltes persones. i no podem culpar solament a la Sra. Merkel i quedar-nos tan amples; el Govern Rajoy també és responsable i quan a la privatització de la Sanitat a Catalunya, per posar un exemple, el nom del Conseller Boi Ruiz ens ho diu tot. Ens cal un canvi de prioritats i fer un gir en la distribució dels bens comuns, la ‘Res Publica’, la cosa de tots. Per tant cal estar atents al proxim cicle electoral que tenim a sobre, començant per les Municipals. Els resultats electorals d’Israel i els d’Andalucia han demostrat que l’amiguisme i el vot captiu tenen un gran protagonisme. Espero que a Catalunya votem sense condicionants.
