La decisió de Ciutadans Compromesos (CC) de no concórrer amb Demòcrates per Andorra en determinades parròquies ha obert un nou escenari en el tauler polític andorrà. Les declaracions del seu líder, Carles Naudi, deixen clar que la formació vol marcar perfil propi i allunyar-se de la idea que CC pugui ser considerada una extensió territorial del partit que governa el país des de fa més d’una dècada.
Naudi ha estat explícit a l’hora d’afirmar que CC es presentarà en solitari a la Massana, una decisió que va més enllà de l’àmbit parroquial i que té una clara lectura nacional. El missatge és inequívoc: Ciutadans Compromesos reivindica autonomia política, discurs propi i capacitat de decisió independent, encara que això impliqui trencar amb dinàmiques de pacte que fins ara semblaven consolidades.
Aquest moviment ha estat interpretat, dins i fora dels cercles polítics, com el primer pas cap a una reordenació de l’espai de la dreta andorrana. En aquest nou escenari, pren força la hipòtesi d’una futura coalició o plataforma que podria agrupar forces com Liberals d’Andorra, Ciutadans Compromesos, antics sectors de Tercera Via i moviments parroquials com Unió Laurediana. Un espai ideològic que comparteix una visió liberal i conservadora en l’àmbit econòmic i institucional, però que fins ara ha anat fragmentat en múltiples sigles i projectes locals.
La possibilitat d’aquesta nova entesa respon, en part, al cansament d’una part de l’electorat de centredreta amb l’hegemonia de Demòcrates per Andorra i amb la sensació que el debat polític s’ha anat empobrint per manca d’alternatives reals. CC, amb el seu pas al costat, contribueix a trencar aquesta inèrcia i situa damunt la taula la necessitat de redefinir aliances.
Tanmateix, aquesta potencial coalició no està exempta de dificultats. El principal punt de fricció podria ser el posicionament davant l’Acord d’associació amb la Unió Europea, un dels debats clau del present i del futur polític del país. Mentre que alguns sectors liberals i empresarials veuen l’Acord com una oportunitat per garantir seguretat jurídica i accés al mercat europeu, altres formacions de l’àmbit conservador hi expressen recels, especialment pel que fa a la sobirania, la regulació econòmica i l’impacte sobre el model andorrà.
Aquest desacord de fons pot esdevenir l’obstacle principal per articular una candidatura conjunta sòlida. La diversitat de sensibilitats dins la dreta andorrana obliga a un exercici de síntesi complex, en què caldrà decidir si l’objectiu prioritari és la unitat electoral o la coherència ideològica.
Sigui com sigui, la decisió de Ciutadans Compromesos marca un abans i un després. El mapa polític comença a moure’s i, amb ell, la possibilitat que Andorra entri en una nova etapa de pluralitat dins l’espai de la dreta. Les pròximes setmanes i mesos seran determinants per saber si aquest gest es converteix en el germen d’un projecte comú o queda com un episodi més en la llarga història de les aliances fallides..
