Una pregunta que fan sovint quan col· labores amb una ONG és si l’ajuda arriba. I durant la nostra visita a Unicef Jordània per repartir cadires de rodes amb el nostre ambaixador Albert Llovera, vam comprovar que sí. Quan el 2011 va esclatar el conflicte a Síria, la població va començar a marxar cap a Jordània, i s’assentaven «provisionalment» a Za’atari, a uns 20 km de la frontera. Encara avui hi romanen uns 80.000 refugiats, sense sortir si no és amb permís especial.Tot i els problemes inicials per falta de subministres, de convivència,entre d’altres, UNICEF i altres ONG, han anat aportant solucions. Ara el campament és com una ciutat, sense tendes de campanya i amb una xarxa de gestió de l’aigua, amb els Camps Elisis on hi poden trobar roba, joguines, verdures, art, bars,.. i poden guanyar diners. Altres fan treballs socials, com als centres Makani, on els infants reben educació informal i suport psicosocial a través de la música, el joc o l’esport. UNICEF i altres ONG, hi fan una feina admirable. Però el que més commou es veure com aquests infants i adolescents, sense llibertat, amb el mínim per sobreviure, ens van rebre i ensenyar tot el que feien i tot el que volien pel futur. Amb alegria, il·lusió, esperança i una força tal que, per nosaltres, va ser una lliçó de vida.
