Des de fa uns anys vivim en una crisi de caràcter global. Hi ha països en els que la recuperació està sent més ràpida i ordenada que en altres, però cap zona del que anomenem el món occidental (o capitalista) se n’ha pogut escapar. Principalment la crisi ha esdevingut per una fallada en el sistema financer, sobretot en com s’entenen moltes de les facetes d’aquesta manera capitalista de veure la nostra existència. Sigui com sigui, milions de persones arreu del planeta han patit, i segueixen patint, les conseqüències de mala gestió, manca de previsió i deixadesa davant d’un problema tant greu. En aquests anys ha augmentat considerablement el nombre de famílies pobres o en el llindar de la pobresa. Aquesta crisi ha fet que en el nostre vocabulari habitual hi apareguin conceptes com el de pobresa energètica, un concepte que fa deu anys gairebé ningú es plantejava.
Aquest problema de manca de recursos, sobretot econòmics, que s’està patint per gran part de la població, ha permès l’enriquiment d’una petita part de persones. Diuen que l’energia ni es crea ni es destrueix, es transforma. Amb els diners acaba passant una cosa similar. En essència ni es crea ni es destrueix riquesa, simplement va canviant de mans. El món capitalista que tantes coses bones ens dóna (prosperitat, avanços tecnològics, millores sanitàries, etc) té un preu que hem d’anar pagant. Aquest preu consisteix en què per enriquir-se uns pocs, s’han d’anar empobrint una gran majoria.
L’exemple més clar d’aquesta afirmació són les dures dades que apareixien uns dies enrere. A Espanya ha augmentat considerablement el nombre de persones pobres, així com el de persones riques. Només les 20 persones més riques del nostre país veí, tenen la mateixa riquesa que els 14 milions de persones més pobres del mateix país. Per desgracia aquest fenomen s’ha produït, es produeix i se seguirà produint arreu del món. Les 80 persones més poderoses del planeta tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial.
Vivim en un món on les desigualtats cada vegada són més grans i sembla que no s’hi vol acabar de posar solució. Ens trobem en un planeta on és igual d’on siguis o qui siguis, finalment tot s’acaba resumint en rics i pobres. Com deia aquella cançó d’Els Pets: un món, dues classes de persones.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
