La galanteria és la forma més sofisticada de masclisme perquè s’embolica en la condescendia de pretendre una superioritat basada en la força del mascle que s’intenta dissimular amb amabilitat impostada. Miguel Arias Cañete ha deixat aflorar les essències d’aquest masclisme ancestral que pretén tenir cura de les femelles per donar-li protecció paternalista davant la realitat d’un món masculí que prenen genèticament sotmès a les creences de la seva pròpia superioritat.
Cañete, en el seu debat amb Elena Valenciano, ha fet, a més el ridícul augmentat amb les seves manifestacions posteriors. En un altre país d’aquesta Europa en dubte, Cañete hauria hagut d’abandonar la política per atemptat directe contra la consagració de la igualtat de sexes que preconitza la nostra Constitució. No va exercir més la seva supremacia sexual davant Valenciano per no semblar agressiu davant d’una femella indefensa. Gairebé res!
No hi va haver debat sobre Europa, perquè el candidat del PP no va voler parlar de les eleccions europees sinó d’una realitat espanyola emmascarada per la mentida tantes vegades repetides sobre la bondat de la reformes que han estat i són retallada.
Entenc Cañete i entenc el PP, perquè són uns convençuts que la nostra missió a Europa i l’obediència deguda a la supremacia Alemanya. En realitat, el espanyols, fins que la Unió Europea sigui una realitat democràtica representativa, hauríem exigir votar en les eleccions generals alemanyes per intentar donar una pàtina de legitimitat al govern de facto que exerceix el directori alemany, el Banc Central Europeu i l’FMI. És clar que al PP no li interessa una mobilització electoral el 25 de maig; seus càlculs de dignitat electoral en els resultats estan fets a l’entorn d’una participació una mica més gran del 40%. Volen que votin els seus incondicionals i que no vagi molta més gent a introduir la papereta, perquè amb aquests comptes es quedarien per sobre del PSOE, que és a l’únic que aspiren. Valenciano va mantenir la dignitat davant de la provocació . Va permetre a Arias Cañete un retrat sèpia, antic del machocaballeroandaluz. El millor retrat d’una realitat que es manifesta en la contrarevolució conservadora del PP. Amb aquests paràmetres, no queda més remei que anar a votar el PSOE, perquè independentment de tots els retrets que se li puguin fer al partit de Valenciano, que desplaci el PP s’ha convertit en un assumpte d’emergència democràtica.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
