- «Som un forn autogestionat. Aquí no hi ha caps, funcionem de manera col·legiada»
JAVIER ALBISU
PERIODISTA
- Foto:
La conquête du pain és un comerç de barri als afores de París on nou persones es dediquen a elaborar baguettes, croissants i pastes de xocolata, un establiment de cantonada no molt diferent, a priori, de les altres 35.000 fleques escampades pel territori gal.
No obstant això, és l’única boulangerie anarquista de l’àrea de la capital de França, país on el pa, el formatge i el vi, formen part de l’imaginari col·lectiu amb el qual s’identifica la nació de la torre Eiffel.
«Som un forn autogestionat. Aquí no hi ha caps, funcionem de manera col·legiada i celebrem una assemblea cada dues setmanes on decidim el que farem. Tots tenim el mateix salari de 1.350 euros al mes i el mateix repartiment de beneficis», explica Pierre Pawin, impulsor d’aquesta peculiar cooperativa.
La conquête du pain va néixer fa tres anys a Montreuil, antic feu del Partit Comunista limítrof a París, governat avui pels ecologistes. Diversos militants anarquistes van decidir passar de la teoria a la pràctica i assajar amb un negoci autogestionat .
Com a nom per la seva botiga van triar La conquête du pain (La conquesta del pa), una referència a l’homònima obra de l’ anarco – comunista del segle XIX Piotr Kropotkine. I com a logotip , una silueta extreta de La llibertat guiant al poble, de Delacroix, en la qual el personatge del llenç canvia les pistoles per una barra de farina i cereal.
«Jo era informàtic i no tenia cap formació com a forner. Un dia Pierre em va trucar i em va dir: portes deu anys parlant d’alternatives. Vaig a muntar un forn, vine a treballar amb nosaltres», comenta Thomas, que va deixar la feina en una escola de negocis per llançar-se a pastar baguettes.
Tres anys després, el forn es demostra rendible, transforma dues tones de farina a la setmana i dóna feina a set persones i dos aprenents. Thomas no es penedeix per haver-se sumat a aquesta iniciativa que pren el relleu de La Fraternelle, fleca autogestionada que va néixer a principis del segle XX i va desaparèixer noranta anys després .
«Aquí em sento molt millor. Sé per què faig les coses, encara que físicament sigui molt, moltíssim més dur» , confessa mentre ensenya a un estudiant a preparar una crema de xocolata .
Fornegen el seus propis productes, fins a 35 referències artesanals que donen prioritat als productes biològics, i identifiquen els seus entrepans i menús amb noms de revolucionaris històrics: El Bakunin, amb tonyina i ceba tendra, El Durruti, amb pollastre , formatge i curri, El Marx, amb pernil cuit i formatge emmental …
A més, si el client declara que travessa dificultats econòmiques, té dret automàtic a un «preu de crisi».
«Només cal demanar una targeta a la fleca que dóna accés a una reducció. En els productes de primera necessitat, la reducció és del cinc per cent. A la resta , del deu per cent. «La baguet costa un euro i amb la reducció es queda en 75 cèntims», resumeix Pierre.
«La gent sap que és un forn anarquista, però vénen perquè el pa és bo i som agradables», sentencia Pierre.
Per ara, aquests empresaris àcrates no reparteixen dividends i dediquen els beneficis a tornar els préstecs, a alleugerir la jornada laboral i a finançar noves contractacions.
Lluny d’ideals utòpics a gran escala, aspiren a que el seu negoci es mantingui sota aquesta fórmula solidària de repartició de la riquesa i a poder seguir creant llocs de treball.
«¿Creure que canviarem la societat gràcies a l’autogestió? Seria com pensar que canviarem el món amb una bicicleta», resumeix Pierre. H
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
