La incertesa és molt gran, tant en termes externs com interns, hem començat l’any amb la sensació de que venen corbes, amb unes dades ‘macro’ mundials d’una gran volatilitat general i amb una llista de riscos que marcaran el futur en un sentit o en un altre segons es vagin proposant solucions i resolent-los positiva o negativament, sense ànim de ser exhaustiu llistaré els factors que trobo més importants a nivell internacional: –L’activitat industrial als EUA i Xina segueixen a la baixa. –Els tipus d’interès als EUA pugen més de l’esperat. –La deflació segueix present. –La Xina pot haver de fer un aterratge d’emergència de conseqüències imprevisibles. –Les matèries primeres segueixen baixant provocant una greu crisi en les economies emergents. –Continuen les tensions geopolítiques (Orient mitjà, Rússia-Ucraïna, Veneçuela, Corea del Nord, Daesh). –El terrorisme Islamista aconsegueix condicionar la política europea. –Segueixen les incerteses sobre la possibilitat de Grexit i de Brexit a la Unió Europea. –S’incrementa la incertesa política a Espanya i Catalunya.
Un cop fet aquest repàs internacional, les dades ‘macro’ andorranes, semblen a simple vista millors: –Continua la tímida recuperació. –S’incrementen les probabilitats de revisió al alça del PIB. –Millora la competitivitat de les empreses pels menors costos laborals, energètics i de finançament. –El sector turístic comença a reactivar-se tímidament. –El deute de l’Estat es troba a nivells alts i sense perspectiva de millora a curt i mig termini. –Es manté la incertesa estratègica amb moltes possibilitats de que algunes decisions frenin el creixement.
Des del meu punt de vista, a Andorra els riscos que marcaran clarament el futur són les decisions polítiques i estratègiques. En breu, veure’m com s’acaben resolent els temes oberts, que són molts i greus, per saber si es consolida la recuperació, si es tomba la tímida tendència positiva o s’entra directament en la dimensió desconeguda. Com tothom sap, la prova de que la direcció escollida és la correcta no és una regla de majories electorals, doncs aquestes majories solen conduir-nos a decisions totalitàries i despòtiques sempre equivocades, la prova definitiva de que la direcció escollida es la correcta es observar quins efectes produeixen les propostes, mesures o canvis sobre els problemes a solucionar i les persones que els pateixen.
Si ara el Govern de DA un cop revalidada la posició al Consell i a molts comuns, segueix ancorat en el tactisme polític (comptant vots com si seguís en període electoral) i no és capaç de ser generós i seriós a l’hora d’encarar i resoldre els temes pendents, la imatge exterior del país se’n ressentirà per molt temps, i en l’àmbit més domèstic, si no sap establir de forma ràpida i decidida límits a la despesa, a les pensions, a les transferències i a l’endeutament, en poc temps existiran poques solucions econòmiques possibles, excepte carregar els soferts andorrans amb nous tributs o apujar els existents. Com deia, un any clau, on els encerts són encara només un desig d’any nou mentre ja entrem al febrer.
