Són les tres drogues més consumides mundialment i ningú es qüestiona el seu consum, perquè socialment, estan molt acceptades. Però, això no impedeix que siguin mortals si se’n fa un mal ús, o un abús, és a dir, quan els perdem el respecte atès que, totes generen una forta addicció. Per la banda de l’alcohol, tots som conscients dels seus efectes sobre l’organisme, però s’ha d’afegir que és l’única droga que depenent de la quantitat consumida en genera uns, o uns altres. Sempre dependrà del motiu del consum i com tots som diferents, el ventall és enorme.
Per la seva banda, el sucre, no és una substància per a consumir per si sola, sinó, què és un afegit a altres productes alimentaris (begudes i menjars). Unes vegades serà per endolcir els productes i unes altres, per facilitar la seva conservació, i per això mateix, la indústria alimentària recorre tant a ell, perquè abarateix el seu preu final, ja que, el seu cost és molt barat. Per tant, és indispensable per aconseguir aliments industrials en conserva a preus competitius (pizzes, llegums, tomàquets, carn, verdura, etc.) Després, per la part del tabac, és molt diferent atès que, no aporta cap benefici social, ni personal. És a dir, psicològicament parlant, és una droga inútil perquè a banda de no aportar res a la ment, ens perjudica l’organisme donat que, ens dificulta la respiració. Per això mateix, s’han invertit tants diners en el seu màrqueting, per fer-nos creure que fumar ens dona glamur i un aspecte interessant.
No importa la manera de consumir-lo: en pipa, en cigarretes, en cigars, mastegant-lo o vapejant, el resultat és el mateix, sentir-se part d’un grup social determinat. Se’ns fa difícil imaginar-nos una boda o bateig sense veure gent fumant a les terrasses o als patis dels locals en qüestió. De la mateixa manera, s’han invertit milions en estudis per desvincular el càncer de pulmó amb el seu consum i actualment, la cosa encara no està molt clara, atès que hi ha gent que mai ha fumat i pateix la malaltia, aleshores, la societat ho interpretem més com un facilitador, que com una causa directa. Però la reflexió sobre aquestes substàncies no és la seva crítica, sinó, més bé, entendre el motiu del seu consum i la gran majoria de vegades ho és per l’aprenentatge vicari, social.
Veiem als tres fer-ho i decidim copiar-ho, però no a tots ens afecta de la mateixa manera, perquè com he escrit més amunt, tots som diferents. A tall d’exemple tenim el cafè, n’hi ha que el prenem sense sucre i només ho afegim quan ens sentim cansats i volem contrarestar-ho immediatament o quan el cos ens demana una mica, perquè enyorem la seva dolçor. És a dir, fem un ús puntual d’ell i aquest exemple serveix també per als refrescos, que són begudes ensucrades. Per tant, sent coneixedors del problema físic que genera l’abús del sucre i de l’alcohol, no hi ha cap problema a consumir-los de tant en tant, sempre que després ens fem controls mèdics per controlar el seu nivell en la sang i així, prevenir la diabetis.
