La paraula treballar, econòmicament, significa intercanviar temps per diners. I només per sentit comú, més diners en tenim o menys ens costa aconseguir-los, menys hauríem de treballar. Aquesta definició ha de quedar clara, perquè fer feina a casa o per a nosaltres mateixos també és treballar, però no estem remunerats econòmicament. No és igual pintar el nostre pis que el d’algú altre, perquè la segona opció està destinada a guanyar diners, però, així i tot, requereix els mateixos recursos mentals i materials. Aleshores, en l’article em centro en el vessant econòmic del treball, fer-ho per guanyar diners i, així, viure com ho desitgem o com a mínim viure en el benestar. S’ha de matisar que el benestar està directament relacionat amb els diners, amb el poder adquisitiu i, per tant, més en tenim, millor i més tranquil·la és la nostra vida.
Però igualment, treballar també és una manera de passar les hores i un exemple ho trobem en la seva addicció o en la gent que es refugia en ell i prefereix estar més hores treballant, que fent qualsevol altra cosa. Pot teletreballar i no dedicar ni dues hores diàries a la seva família o pot tenir una feina convencional i passar més temps en l’empresa que a casa. Aleshores, tots tenim motivacions diferents per treballar, i per això mateix no tots ho fem per diners, donat que hi ha gent milionària que treballa. Igual que també hi ha gent que guanya molts diners en la loteria i continua anant cada dia a la seva feina, no vol deixar-la perquè és la base de la seva salut mental. Treballant manté la higiene de la son, uns hàbits i costums que li faciliten la vida i, sobretot, li donen sentit a la seva existència.
Però, tret d’aquesta minoria, certament, la majoria de la població mundial deixaríem de treballar, perquè ho fem precisament per aquest motiu: aconseguir diners. D’una altra manera ens és impossible fer front al cost de la vida, hem de pagar impostos i sobreviure. Però, així i tot, una vegada guanyem la quantitat de diners necessària per cobrir les necessitats bàsiques i les de plaer, guanyar-ne més no és cap motivació per fer hores extres o agafar més responsabilitats laborals (pujar de rang en l’empresa). En aquest cas, ens decantem més per l’economia emocional, per l’ambient laboral o busquem una millor qualitat de vida.
Poder compaginar l’horari laboral amb les nostres activitats d’oci, les de plaer, les que ens omplen com a éssers humans (família, esport, amics, etc.). Sigui compartir moments agradables amb els altres, és a dir, socialitzar o simplement gaudir de la nostra solitud, estar tranquils fent les nostres coses personals. Després, i referent a l’economia emocional, aquesta fa referència a les paraules, gestos i petits detalls per part de la direcció que es tradueixen en confiança, calma i alegria en l’empleat. Se sent valorat i percep que la seva tasca té sentit i, per tant, se sent com un més del grup laboral. Tot sabent que no és imprescindible, la direcció li té afecte.
