S’ha consumat el nomenament per a la direcció de RTVE d’una persona de tota la confiança del Govern i partit, com estava decidit de fa temps. L’anterior Govern havia democratitzat i pluralitzat la radiotelevisió pública, com tots els espanyols podien comprovar a qualsevol hora de qualsevol dia. Ara anem a veure si tornem a l’era Urdaci o si Mariano Rajoy s’adona a temps de la bogeria que suposaria tan gegantí pas enrere. Ja he comentat que el Govern de Rodríguez Zapatero va introduir canvis molt positius en tot el relacionat amb les llibertats polítiques, socials i culturals, com va ser el cas de l’estatus radiotelevisiu que acaba de derogar-se per imposició de la majoria absoluta del PP. Recordem altres aspectes, com els relacionats amb el respecte als homosexuals, l’ampliació dels drets socials de tots, l’actualització de l’avortament per compassar als passos fets en altres països, envoltat tot això d’aquell tarannà que tantes mofes aixecava entre la dreta i la caverna d’aquest país.
Tothom sap que si no hi ha hagut la irrupció de la crisi econòmica, al començament de la seva segona legislatura, Zapatero no hauria hagut de dimitir, hauria guanyat les eleccions de nou i hauria continuat amb la seva política de modernització i eixamplament de les llibertats i dels drets dels ciutadans. Mala sort per a Espanya també en aquest terreny, a més de la gravíssima incidència de la crisi econòmica que, d’altra banda, és ara infinitament més profunda que quan encara era al poder l’anterior Executiu. Quin riure em donen les mofes que el PP en l’oposició feia de les improvisacions d’aquell Govern i de les retallades que aplicava. Com m’indigna la desqualificació d’aquelles mesures del 10 de maig de 2010, que el PP va desqualificar de manera tan brutal, el que va estar a punt de provocar en aquell moment l’enfonsament de l’economia espanyola. Quina pena haver de rememorar tot això quan el Govern del PP es carrega un dels grans èxits democràtics de l’anterior Executiu.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
