L’assumpció fonamental en fer aquest exercici és que una guerra comercial total no es materialitza. En lloc d’això, assistiríem a una sèrie de tarifes per part dels EUA i mesures de represàlia per part de la Xina, les quals afectarien a un conjunt de productes aparentment ampli.
1. Com afectaria als mercats emergents una guerra de tarifes entre els EUA i la Xina ?
– De fet, una guerra de tarifes entre els Estats Units i la Xina amenaçaria cadenes de proveïdors ubicats arreu d’Àsia, en la mesura que alguns productes intermedis s’envien a la Xina per al seu muntatge final abans de l’exportació posterior als EUA.
– Tanmateix, aquest tipus de comerç es concentra en el sector de l’electrònica i equipament òptic.
– En conjunt, la major part dels béns intermedis que s’envien a la Xina es fan servir per a la fabricació de productes que es comercialitzen al mercat intern. Per tant, els danys col·laterals d’una guerra de tarifes entre els EUA i la Xina serien reduïts.
– La imposició de tarifes per part dels EUA a les exportacions de la Xina afectarien poc al creixement d’aquest país (i al d’altres mercats emergents asiàtics), i es podran compensar amb una política fiscal més expansiva.
2. Quin país resultaria més afectat en cas que es produís una guerra comercial entre els EUA i la Xina?
– Els EUA han revelat quines exportacions xineses patiran l’augment de tarifes. Aquestes noves tarifes afectaran especialment a proveïdors com ara Corea i Taiwan, els quals es concentren en el sector tecnològic.
– En conjunt, l’efecte no hauria de suposar grans pèrdues, ja que els béns afectats no superen l’1 % de les seves exportacions.
3. Quins seran els efectes per a l’economia dels EUA?
– L’augment de tarifes farà pujar lleugerament els preus de consum als EUA, cosa que probablement tindrà un cert impacte negatiu en la demanda final.
– Tanmateix, aquest efecte quedarà probablement compensat amb un augment de la inversió de capital per part dels EUA, gràcies a la recent reducció dels impostos.
– D’aquesta manera, l’efecte net seria una reducció limitada del creixement i un petit augment de la inflació, tant als EUA com a la Xina.
4. Si parlem de tarifes globals, hem de mirar als països més afectats. Poden patir grans caigudes els índexs borsaris dels mercats emergents?
– Els mercats emergents també són vulnerables en cas que es produeixi un procés de vendes als mercats borsaris globals.
– La bona notícia és que la volatilitat experimentada des de el febrer ja ha provocat la sortida dels que anomenem ‘mans dèbils’ (inversors menys estables o altament especulatius). Aquest punt és important, ja que els inversors a llarg termini se centraran en els aspectes més fonamentals dels mercats emergents, aspectes que, dit sigui de pas, es mostren especialment sòlids en l’actualitat. Amb uns beneficis empresarials en plena recuperació i unes valoracions que no plantegen un problema als mercats emergents, hauria de ser suficient per limitar les baixades d’aquests índexs.
5. Hi ha motius per pensar que els mercats emergents poden arribar a fer nous màxims aquest any?
– Fa només un any, l’índex MSCI de mercats emergents oferia uns ratis de valoració (PER) de 16x. Aquestes valoracions ajustades van atraure molts inversors, però la pujada en les cotitzacions han vingut acompanyades d’increments en els resultats empresarials, per la qual cosa no hi ha hagut un deteriorament (encariment) d’aquests mercats. En conjunt, les valoracions segueixen sense ser preocupants.
– Es preveu que el 2018 sigui un altre any sòlid per als beneficis empresarials dels mercats emergents, a causa d’un entorn de crèdit generalment autosostenible i un entorn global favorable.
– S’ha mantingut una relació estreta entre les exportacions i els beneficis dels mercats emergents des de la fi de la crisi d’Àsia a finals dels anys 90. Les dades més recents sobre el comerç mostren una situació sòlida, de manera que el pronòstic per als beneficis i els índexs borsaris dels mercats emergents es manté positiu.
– La nostra visió sobre els mercats emergents no s’hauria de basar en els ritmes relatius de creixement econòmic (en vers les economies desenvolupades), sinó en el fet que els beneficis creixin més ràpidament. En aquest sentit, l’elevat palanquejament operatiu de les companyies dels mercats emergents es tradueix en què, en períodes de creixement global, els seus beneficis superaran els dels mercats desenvolupats. Es pot dir, doncs, que els mercats emergents tenen un coeficient beta elevat sobre el creixement global (el capital entrant facilita la creació de crèdit, i aquest tipus de cicle el veiem ara als mercats emergents).
– Els mercats emergents van patir un «reequilibri» forçat entre 2013 i 2015 després del pànic del ‘taper tantrum’, que va produir retirades de capital a gran escala des d’aquests països. Com a resultat d’això, les ràtios d’importació/PIB en la majoria d’aquests països es troben en la posició més baixa dels 25 darrers anys, fent que els desequilibris externs hagin millorat considerablement.
– Històricament, una augment en el dèficit comercial dels EUA ha estat positiu per als mercats emergents, ja que això expandeix la quantitat de dòlars americans al món. Bé doncs, el dèficit comercial dels EUA sembla que augmentarà durant la segona meitat del 2018, degut, en part, als estímuls fiscals i les retallades d’impostos.
6. Tradicionalment, les restriccions monetàries globals (com els augments en els tipus d’interès) han afectat negativament els mercats emergents. Per què aquest cop hauria de ser diferent?
– Efectivament, una preocupació important és que les pujades dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal arruïnin el creixement econòmic als països emergents. Si més no, en cas que el rendiment dels bons del tresor dels EUA (autèntic termòmetre de les condicions monetàries globals) només augmenti de manera gradual, com està sent el cas, el cost financer per als mercats emergents seria controlable, ja que aquest gradualisme es pot absorbir còmodament per part dels països emergents.
– D’altra banda, els augments en el rendiment dels bons dels EUA observats fins ara suposen una ‘bona revaluació’ de les condicions, de manera que es redueix el risc d’un sobre escalfament a Occident, i amb això, s’evita el tant temut risc d’inflació.
– A més, si el cicle global de creixement continua (el nostre escenari central), els diferencials (primes de risc als bons) en el deute sobirà dels mercats emergents encara es pot reduir més. El que equival a dir que les condicions de finançament romandran raonables per aquests mercats.
– Per últim, els bancs centrals de la majoria de mercats emergents encara es resisteixen a pujar els tipus d’interès i prefereixen quedar-se una mica enrere. De manera que els tipus d’interès reals fixats per les autoritats monetàries en aquests mercats emergents asiàtics es mantenen per sota dels valors mitjos observats abans del 2009.
Menu
Menu
