Aquests dos factors encara que siguin diferents juguen un factor clau en la relació de parella sentimental, perquè tots dos condicionen que hi hagi carícies, tendresa i complicitat sentimental. Per tant, quan la parella discuteix i un dels dos o inclús, ambdós decideixen deixar de dirigir-se la paraula o eliminar l’acte sexual, el que estan fent inconscientment, és aniquilar la relació perquè l’estan privant de la llenya per mantenir la flama encesa. Per la part del sexe, estem parlant de la conducta no verbal (mirades i gestos corporals) i per la del diàleg, estem parlant de les frases i paraules boniques o romàntiques. Aleshores, si ho eliminen, no queda res que ens diferenciï com a parella sentimental, és com si fóssim amics o familiars. Així doncs, la seva importància és vital per no deixar morir la relació i és que certament, quan un dels dos membres de la parella sentimental decideix eliminar l’acte sexual de la relació, inevitablement, també ho està fent amb l’amor.
Perquè igual que no es deixa petonejar, ni acariciar, tampoc ho fa ell i, per tant, l’altra part acaba marxant de la seva vida. Sent que sobra, que no hi ha espai per a ell i és que la conducta no verbal és el factor determinant en les relacions amoroses. Les mirades i els gestos corporals són identificadors de les sensacions que ens transmet l’altra persona i si estem veient que l’altra part ens ignora, inevitablement, ens està enviant un missatge ben clar, que no vol estar amb nosaltres. Potser verbalment és totalment diferent i s’omple la boca de frases romàntiques i boniques, però, l’ésser humà necessita el contacte físic per poder segellar la relació. Així doncs, el comportament sexual engloba tot un repertori conductual i l’acte sexual en si mateix és la culminació. Aleshores, tard o d’hora, la relació acaba trencant-se atès que, no hi ha actes romàntics, ni demostratius de complicitat entre tots dos.
Un, perquè s’allunya i l’altre, perquè té prohibit apropar-se i a vegades, és un comportament no buscat, però malauradament, l’altra part no ho veu de la mateixa manera. Aleshores, abans de prendre qualsevol decisió que involucri la separació, és millor seure’s i parlar sobre el tema, perquè la base és la mateixa que quan un dels dos deixa de parlar-li a l’altra. Totes dues conductes formen part del comportament infantil: “m’has fet mal, ja no som amics i passo de tu”.
Els infants es comporten d’aquesta manera tan radical perquè encara no tenen la noció de raonar, però, els adults som un món a part, només que moltes vegades és més senzill no afrontar la situació conflictiva. Així doncs, la persona en comptes de buscar una solució pactada amb la parella, se’n va a l’extrem i decideix per si mateix, sense tenir en compte les conseqüències del seu comportament. Si més no, la realitat és que igual que el silenci i la indiferència acaben amb la relació, l’atenció i el diàleg, la poden mantenir amb vida i inclús potenciar-la.
