Conten les cròniques orals que la cuina típica andorrana anunciada per un restaurant consistia en “paella valenciana, callos a la madrilenya i gaspatxo andalús”. La idea no estava malament com a melting pot de la gastronomia, però poc favor feia a les menges del país i encara era pitjor la idea de tipisme. Ha cridat l’atenció per Barcelona que en aquest peculiar negoci dels souvenirs proliferin els barrets mexicans. També serien una cosa típica, que curiosament es venia a Andorra com a record.
Hi ha elements que han adquirit un altre estatus, indiquen coses totalment diferents a les del seu origen. La paella es pot consumir congelada a tot arreu, fa molts anys que la tripa es ven en llauna i el gaspatxo andalús ha resultat ser un producte saludable que ha impulsat una bona varietat de productors exportadors, amb resultats desiguals. Aquests tipus de plats han destruït fronteres i han unit paladars.
Sense elements de comparació se sostenen ells mateixos, poques traduccions necessiten, ens agraden i ens atipen, o no en mengem. Pocs plats han adquirit tanta universalitat com la pizza. Arreu del món triomfa amb una fórmula d’una simplicitat elemental. L’apropiació de la cuina d’altri permet té els seus perills i capricis.
El que és més difícil d’entendre és el missatge dels souvenirs. En aquests temps propicis a les vacances, qui té la sort de viatjar, es troba davant del desig de conservar un record d’aquella experiència o d’obsequiar-lo a les amistats o la família. A banda de la institució del regal com a element d’intercanvi i socialització, el souvenir serveix, doncs, com a estimulant de la memòria i suggerir l’evocació de moments passats. L’observació del mercat de records desvela uns objectes similars, se’ls posa el nom corresponent i ja està.
Tant poden ser de Granada, com de Perpinyà. A Barcelona, la metamorfosi de la ciutat en samarretes del Barça va frec a frec a les declinacions del trencadís gaudinià en forma de drac o cendrer. Consti que s’ha de reconèixer l’esforç que es fa en trobar alternatives, però la permanència insistent d’objectes de geografia múltiple crida l’atenció. Creem i ens creiem nous símbols i significats associats a una cultura visual turística, que contràriament al que sembla, és totalment conceptual. A veure què portem aquest estiu i si més no, quins plats hem descobert.
Historiadora. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
