Si ho desitgem, cada dia podem aprendre coses noves i, per tant, cada dia podem ser més intel·ligents que les 24 hores anteriors. Hi ha moltes maneres d’aprendre i entre elles, està veure documentals, llegir llibres, articles de premsa o conversar amb gent més intel·ligent o culta que nosaltres. La qüestió és que és innegable que si prestem atenció a la nova informació que ens arriba diàriament i l’assimilem de manera voluntària, pot modificar les nostres creences i, amb ella, la nostra manera d’interpretar les situacions. Per tant, si ho desitgem, podem millorar constantment i passar de ser considerats pels altres com incultes o rucs a estar titulats com a metges, advocats, psicòlegs, enginyers, etc., en uns quants anys.
Així doncs, ja no som els mateixos, ni per la societat, ni per nosaltres mateixos; hem evolucionat, però també pot ser a l’inrevés: podem involucionar, és a dir, retrocedir. Hi ha gent que de jove és intel·ligent, culta i educada, i d’adults són persones problemàtiques, no tenen recursos econòmics o són mal parlades. En comptes d’aprofitar les oportunitats que la seva situació social els ha brindat, les deixen de costat o, simplement, segueixen un camí oposat. Amb això vull dir que els articles qualificatius utilitzats per etiquetar-nos no són fixes, van canviant si així ho volem. Igual que l’aspecte físic, avui podem tenir-ne un i passat uns mesos tenir-ne un altre totalment diferent. Així doncs, sent conscients d’aquests canvis radicals que podem patir tant de manera voluntària com involuntària, la vida se’ns facilita bastant mentalment, atès que sabem que hi ha situacions que depenen molt de les nostres pròpies decisions.
Diguem que dilapidem els diners pel motiu que sigui, però un bon dia comencem a preocupar-nos per la nostra jubilació i decidim canviar la manera de veure els diners. Ara els volem estalviar o invertir, aleshores ens informem de com fer-ho de la millor manera i, inevitablement, modifiquem els nostres hàbits i costums i, per tant, hem passat de ser gastadors compulsius a estalviadors. A gestionar els nostres diners de manera productiva, els fem treballar per a nosaltres i així amb qualsevol altre exemple. La qüestió radica en voler fer al canvi i també, sent conscients d’aquest fet, gaudim encara més els moments perquè els considerem com etapes de la vida.
Situacions per les quals hem de passar per aprendre a viure millor la següent etapa, tot i desconèixer-la. Sabem que tindrem les eines apropiades per afrontar-la de manera productiva o si més no, de manera no traumàtica. Així és que, quan interpretem les situacions de manera temporal, inevitablement emocionalment també o fem i, per tant, els sentiments i les sensacions que els associem són de curta durada. La frustració, la desesperació o l’alegria estaran presents perquè són el reflex de com estem emocionalment, però no condicionen el nostre futur a llarg termini. És un estat mental utilitzat com una guia per saber per a on anar.
