És una manera errònia de buscar el descans perquè per fer això, és millor descansar in-termitentment durant tota la setmana. No serveix de gran cosa estar-se diversos dies estirat en el sofà o en el llit simplement aspirant a recarregar energia si després, una vegada aconseguit tornem a la mateixa rutina. Encara més, per a això està la migdiada, tanquem els ulls entre 20 i 30 minuts quan ens sentim cansats i despertem plens d’energia i si no podem fer-la, el dia o els dies que no treballem, dormim més hores.
Igualment, veient el ritme de la societat actual, rarament podem dormir-ne vuit seguides, però portant una alimentació equilibrada i practicant exercici físic unes 4 – 5 vegades per setmana, dormint sis hores en tenim prou per a afrontar la jornada.
Això de les sis hores té sentit perquè qui afirma dormir vuit hores, està comptant des que es fica en el llit, però moltes vegades no s’adorm fins a haver passat dues hores, amb la qual cosa, realment només ha dormit sis i això, si no s’ha aixecat durant la nit per a anar al bany. No obstant això, el que dorm sis hores, com porta un estil de vida actiu i saludable, quan es fica al llit, s’adorm pocs minuts després, amb la qual cosa, dorm les sis hores senceres i a més a més, són regeneratives. Ara, quan l’estil de vida és atrafegat i no està compensat amb una alimentació adequada, ni amb exercici físic, les sis hores són insuficients i, per tant, quan la persona té dies lliures, inevitablement, els dedica a descansar.
Així és que, sempre que sigui una cosa puntual, és una decisió magnífica perquè certa-ment el cos ho agrairà i més encara, si està estressat o esgotat. No obstant això, quan s’ha convertit en un costum, aprofitar els festius simplement per a recarregar energia és molt trist atès que aquests s’han creat a part de per a això mateix, també per a gaudir. No hem d’oblidar que la vida és finita, que tenim els dies comptats i, per tant, en qualsevol moment la podem perdre, així doncs, cal intentar gaudir cada dia i no únicament en els festius.
Amb això vull dir, que tampoc hem d’estar esperant a la jubilació per a gaudir donat que l’ingrés econòmic sempre serà inferior al que estem guanyant durant la vida laboral i tampoc podem obviar la possibilitat d’arribar malalts. Amb la qual cosa, acceptant aquesta realitat, únicament ens queda gaudir mentre estiguem sans i tinguem una mica de diners. Ningú ens assegura que arribarem a l’edat de jubilació i si ho fem, tampoc sabem si ho farem amb tots els òrgans i membres de l’organisme intactes. Pel camí po-dem patir un infart, adquirir problemes de vista, d’oïda o fins i tot, podem perdre la mo-bilitat de les cames o les mans. Llavors: de què haurà servit postergar el benestar, la felicitat o no haver realitzat el que realment volíem? La qüestió és gaudir del present, sense oblidar el demà, per descomptat, però tenint en compte que potser mai arribarà i, per tant, no cal tenir-li tanta por.
