L’ordre, sigui material o mental, millora la nostra capacitat d’atenció i, consegüentment, trobem les coses que busquem més ràpidament i dedicant menys recursos. Tots sabem què és l’ordre material i, per tant, també coneixem els beneficis que ens aporta en el moment de buscar qualsevol cosa i saber on la trobarem, o si més no, tenim una idea de per on començar a buscar-la. Per la seva banda, l’ordre mental, és quan sabem delegar o prioritzar les tasques, quan les ordenem per preferències. Som conscients que no cada dia tenim les mateixes obligacions, ni tampoc la mateixa energia per fer les coses. Malauradament, hi ha gent obviant aquesta realitat i, per tant, no distingeix entre les tasques primordials i les secundàries, les prioritàries i les que es poden fer en qualsevol altre moment.
En conseqüència, estem veient els beneficis de ser ordenats donat que, a banda de proporcionar-nos tranquil·litat, també ens ajuda a gestionar millor el temps. Cert que no és igual viure en una casa desordenada, on hem d’apartar els trastos per poder caminar, netejar o asseure’ns tranquil·lament, que fer-ho en una, on tot està ben col·locat i de manera estratègica. Doncs la ment funciona de la mateixa manera, quan no tenim clares les coses o tenim molts dubtes, s’altera i es torna caòtica perquè està buscant una informació que sap que ha processat i és incapaç de trobar-la perquè en el moment d’assimilar-la estàvem pensant en altres coses. En comptes d’estar pendents de la feina que estàvem fent, estàvem pensant en altres coses que potser, també eren importants, però no tan rellevants en aquell precís moment.
Per exemple, les claus de casa o del vehicle, sabem que estan a casa, però no recordem on les hem deixat, perquè no tenim l’hàbit de deixar-les sempre en el mateix lloc. No som ordenats i les deixem on ens vagi millor en cada moment per no dedicar-li uns segons que, posteriorment, es converteixen en minuts però no deixar-les sempre en el mateix indret. Ara explicat això, parlem de la part obsessiva o controladora, de la persona que tot ho vol col·locat d’una determinada manera i és capaç de dedicar una gran part de les hores setmanals a fer-ho, però sense arribar a adquirir el TOC (trastorn obsessivocompulsiu), o també de la que s’enfada si no s’ordena com ella vol.
Doncs, abans d’alterar-te, pensa per què les coses han d’estar col·locades com tu ho dius. Per què creus que tens raó i l’altra part està equivocada, perquè si estàs veient un sis i ella un nou, totes dues tindreu raó, només que la perspectiva és diferent. Si tu has crescut en un ambient massa rígid i el fet de controlar l’ambient et genera calma, no significa que tinguis raó, sinó, que has associat ordenar determinadament les coses d’una manera amb la teva pau mental. Aleshores, quan les veus diferentment, et genera ansietat perquè no has après a ser flexible i buscar altres formes o posicions de col·locar-les. Així doncs, la diferència entre ser obsessius i ser ordenats, és la flexibilitat mental.
