Què vol dir ser cristià avui, aquí, a casa nostra, a l’Europa occidental? ¿Què vol dir considerar-se cristià? ¿El cristianisme és d’aquests temps? Segons els estudis sociològics, avui els valors cristians en la percepció dels europeus estan en l’últim lloc. Sembla que vivim en uns temps en què el sentiment religiós ha anat minvant, especialment entre els joves. S’ha produït un abandonament no tant d’alguns principis religiosos, quant de la pràctica religiosa. ¿Fins on arriba aquest abandonament?
No ho sabem, perquè no s’ha fet un estudi detallat a casa nostra. Podem fer-nos-en una idea si mirem què ha passat als països que ens envolten, però la no-uniformitat de les situacions fa que siguin molt diferents, especialment a Espanya, en què en un parell de dècades s’ha passat, per exemple, d’un matrimoni exclusivament religiós a tenir diferents formes d’unió conjugal, fins a arribar, no fa tants anys, al matrimoni homosexual. Probablement l’abandonament dels sentiments religiosos obeeixen a diferents causes, però una les que té més pes és aquella que fa referència a la disconformitat amb la moral sexual en tots els seus àmbits, com ara les relacions prematrimonials, la utilització dels anticonceptius, els mètodes de fecundació artificial, la indissolubilitat del matrimoni, el divorci, l’abortament. En aquestes qüestions, l’Església ha mantingut una postura inamovible que xoca frontalment amb les pràctiques de molts cristians que han actuat de manera contrària al magisteri de l’Església, i que s’han sentit fora d’unes concepcions, per alguns caduques, al segle XXI.
Algú va afirmar que els humans som capaços de veure allò que està morint, però que ens costa més veure tot allò que està naixent. Això serviria per a l’anàlisi de la situació actual del cristianisme a Europa, en què aproximadament el 50% dels habitans es consideren cristians. ¿Per què es consideren cristians? ¿Potser perquè reconeixen les seves arrels culturals cristianes? ¿Potser perquè viuen un cristianisme de celebració: batejos, comunions, casaments, funerals? ¿Potser perquè el missatge cristià fonamenta els valors que intenten viure? ¿Potser perquè reconeixen el magisteri de l’Església? ¿Potser perquè a casa seva, a la seva família, són cristians i per tant se senten partíceps, membres de la família cristiana?
Cristianisme no vol dir solament creença en un Déu pare i mare i en Jesús, fill unigènit fet home. Creure sense una pràctica dels valors cristians no té pas gaire sentit. Sigui com sigui, l’ètica, la moral cristiana ofereix un comportament de vida, no pas contrària a una ètica laica, sinó complementària, perquè és conscient de la pluralitat de pensament, i per tant no vol imposar res, sinó proposar, per tal que lliurement cadascú faci el seu camí espiritual.
Historiador. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
