Els espanyols tenim tan interioritzada i assumida la idea que fins que no passa alguna cosa terrible no es posen els mitjans per evitar-ho, que aquesta sola circumstància, la de conviure amb semblant disbarat, la d’adaptar-nos a ell, minva o hagués minvar la nostra autoestima.
L’esclat de la macro estafa institucional perpetrada contra el poble espanyol per les caixes nacionalitzades, el Govern, cooperador d’ella, es va treure de la màniga una ordenança, o un decret, o una llei, perquè això, el robatori a dues mans dels estalvis i els patrimonis de la ciutadania mitjançant la burla de les preferents i subordinades, «no torni a passar», és a dir, que es va pretendre donar carpetada a l’assumpte, apalancant-se el sostret, amb l’artifici d’una mesura sense retroactivitat alguna i, en conseqüència, del tot inútil per arreglar la trencadissa. Però molt més sagnant encara, ja que ha costat la vida de 79 éssers humans, és que es pretengui aplicar aquesta avinença a la seguretat ferroviària, que no existia en el tram Orense-Santiago i vés a saber en quants trams més.
Sense dubtar de les bones intencions de la ministra Ana Pastor, embarcada en la recerca de solucions per al que ja no té remei, ja que el temps no té moviola i no es pot tornar a la vida a les víctimes de la tragèdia d’A Grandeira, cal recordar-li que abans de l’accident ja era, i des de fa més d’any i mig, ministra de Foment, és a dir, responsable de la xarxa ferroviària sota el control de l’Estat.
Ana Pastor, que no és, ni molt menys, el membre més incompetent de l’incompetent Govern de Rajoy, ha traçat un pla ambiciós perquè successos com el de l’Alvia «no tornin a succeir», però ¿no hauria estat infinitament millor que a la Espanya del Segle XXI, gairebé 200 anys després d’implantats en ella els camins de ferro, hagués tingut aquesta corba de A Grandeira algun dispositiu de seguretat, de detenció automàtica del comboi, per al cas d’un esvaïment o distracció del maquinista? Per la incúria de l’Estat i la desídia dels qui el controlen han de combregar els espanyols amb una roda de molí particularment demencial: amb la idea que no passarà el que ja ha passat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
