Aquest article no és cap crítica, sinó més aviat una reflexió sobre les nostres prioritats econòmiques, donat que som lliures de gastar els nostres diners com vulguem. Però és curiós com hi hagi gent que no valora la seva dentadura, tot i ser la nostra carta de presentació, perquè ens condiciona per complet la cara. La gent a la qual li falta alguna dent intenta no somriure amb la boca oberta o se la tapa amb la mà quan ho ha de fer, i en les fotografies sempre la tanca perquè s’avergonyeix del seu rostre. És a dir, és conscient de com li condiciona la interacció social, però, així i tot, prefereix gastar els diners en tenir un vehicle no gens barat abans que d’invertir en la seva dentadura. En aquest segon cas no menciono la paraula gastar perquè realment és més una inversió, donat que sempre dona resultats favorables tenir una dentadura sana. Encara més, sense dents o tenint-ne pocs és impossible gaudir de la carn, del peix o inclús del pa, perquè no podem mastegar-los, ni triturar-los per empassar-los tranquil·lament.
Per tant, està clar que és un impediment per gaudir d’un dels millors plaers que hi ha, juntament amb el sexe i dormir. Ningú pot negar que gaudeix menjant quan s’ajunten la fam i la possibilitat d’escollir el menjar, però, malauradament, la mala gestió econòmica o la nul·la capacitat de relativitzar les situacions condiciona a la persona a destinar els diners a altres coses abans que a reparar el seu somriure. Cert que hi ha gent que pateix alguna malaltia bucal i acaba perdent les dents, però és una minoria. Així doncs, en la majoria dels casos és el resultat d’una mala higiene bucal o d’una circumstància puntual, com pot ser una càries o un accident. Aleshores, la qüestió és anar reemplaçant les dents que anem perdent i tenint en compte que la CASS ens subvenciona una part, la factura final no és tan elevada i a sobre, tenint una assegurança complementària, el preu final es veu encara més reduït.
Amb això vull dir que tenint cura de les nostres dents durant tot l’any, la problemàtica és gairebé inexistent perquè per molt que puguem perdre una dent, sempre la podrem reemplaçar al cap de pocs dies. Però, aleshores, sent tan senzill per què hi ha gent que no ho fa, que va per la vida amb la dentadura a mitges o podrida? Doncs com he mencionat abans, la mala gestió econòmica impossibilita fer front a despeses imprevistes encara que siguin inferiors a set-cents euros, donat que hi ha gent que per molts diners que guanyi és incapaç d’estalviar. Igualment, també hi ha qui no es valora prou personalment, no pren en compte el seu reflex social i creu que per tenir cert vehicle la societat el veurà com algú elegant o important, sense parar-se a pensar que vivim en un país molt petit i que tots ens coneixem, sigui directament o a través de familiars, amics o coneguts. Altrament, un vehicle perd el seu valor econòmic diàriament i, per contra, la dentadura el guanya perquè ens facilita la vida.
