La desclassificació de documents, la fi dels secrets d’Estat aplicats sistemàticament, és un assumpte troncal per determinar la transparència d’un Estat i la seva salut democràtica. Aposten els nostres polítics per la llum i els taquígrafs o per l’obscurantisme? Està justificada l’al·lusió a la «seguretat nacional» per mantenir centenars de milers de documents a l’ombra? No és prou madura la democràcia andorrana com per encaixar la veritat dels fets ocorreguts?
Es ridícul que en l’era de la informació el Govern s’entesti en amagar i dissimular, perquè al final la informació sempre acaba sortint a la llum de forma oficial, oficiosa o a través de filtracions. Fins i tot als Estats Units, la primera potencia mundial, han tingut el seu Wikileaks. El pitjor d’això es que la informació feta pública a través de Wikileaks era escandalosa i, a part de posar en evidència la vida privada poc exemplar i truculenta d’alguns mandataris, també posava en evidència actes d’espionatge, maniobres ocultes, corrupció, feia públics els mecanismes i les fonts, deixant en evidència les debilitats i obsessions dels poderosos. En conjunt, facilitava la comprensió per part dels ciutadans de les operacions del costat fosc del poder, un costat fosc que amb les seves maniobres determina en certa manera la nostra vida.
Potser cal començar a reclamar que, la Intel·ligència i la seguretat es converteixi en «objecte sistemàtic de debat i escrutini públic», lluny de ser una matèria grisa de secret. Els canvis i l’evolució en aquesta parcel·la són necessaris en un context de canvi de model com el que viu Andorra.
La ‘regeneració’ és obligada, i per això els secrets oficials no tenen sentit (ni amb una llei que ho reguli) quan es fan servir sistemàticament per amagar informació sobre la mala gestió en els afers públics tant als representants de la ciutadania com als ciutadans, com si fossin menors d’edat. El més important, però, és el valor informatiu que aquests documents poden tenir actualment, perquè estic segur que l’accés a aquestes dades ens obligaria a tots a fer una nova interpretació de la realitat que ens envolta.
