A l’anterior article que signava en aquesta secció vaig parlar de com l’Estat pot intervenir per equilibrar i moderar el sistema de classes socials i del paper de la redistribució en aquest objectiu. Esmentava diferents mecanismes tradicionals que obeeixen a aquesta funció. Sense anar més enllà, l’actual Estat del Benestar és l’expressió més palpable d’aquest esforç polític consolidat a les democràcies europees que sorgiren de la postguerra mundial. Però els temps canvien, i ja el mateix Estat del Benestar ha experimentat variacions geogràfiques i temporals depenent del context mundial i local, de les forces polítiques que l’han erigit i mantingut –o desmantellat–, dels moviments socials que hi han intervingut en la seva defensa i de les esquerres o les dretes que han governat a cada país.
El temps passa, efectivament, i l’Estat del Benestar cerca la seva formulació adaptada al més important dels contextos: l’econòmic. És per això que avui porto a col·lació la coneguda com a renda bàsica universal, una proposta que porta uns bons vint anys circulant per les universitats primer i pels moviments socials després fins arribar, poc a poc, a les institucions. En els darrers mesos, la Generalitat de Catalunya està considerant dur a terme un assaig sobre la mateixa mesura.
Per a qui no la conegui exposaré aquí el principi sense entrar a aprofundir els matisos. La renda bàsica universal és una renda individual que supera necessàriament el llindar de la pobresa i que la percep tothom pel fet de ser ciutadans i on únicament amb els menors a càrrec es redueix el seu import. És universal perquè la rep tothom i incondicional perquè no està condicionada a una franja d’ingressos o a una situació vital concreta: la reben pobres i rics. Qui la proporciona? L’Estat mensualment. Sé que aquesta idea pot fer que hom es dugui les mans al cap sorprès davant de la proposta i que ho faci amb cert escàndol. És una mesura que en el nostre actual context cultural sona estranya, ja que considerem el treball remunerat o la renda produïda pels rendiments de diferents béns i serveis com a la font legítima d’ingressos i considerem que així ha de ser. Però el context econòmic ens indica una altra realitat, que és el de la impossibilitat a mig i llarg termini de mantenir el treball remunerat com la principal font d’ingressos de la majoria de la població. Hi ha economistes que ja en parlen fa anys. Però més enllà de l’argument econòmic la renda bàsica té sentit en sí mateixa. Quants treballs no remunerats sostenen la nostra existència quotidiana, i parlo especialment del treball de cures, molt relacionat amb la qüestió feminista? Aquí la renda bàsica és emancipadora. I en el cas dels aturats? La renda els sostindria en les transicions entre feines. I en el cas de la precarietat? La gent, i especialment els joves, no es veurien abocats a haver d’acceptar feines mal pagades. I en els conflictes laborals? Els treballadors tindrien una força de negociació real. I per les empreses? Podrien disposar de més treballadors vocacionals i guanyarien en eficiència.
Hom pot pensar que d’aquesta manera es desmobilitzaria els treballadors i que la gent es quedaria a casa. Aquí s’ha de tenir en compte la quantia de la renda, que donaria per viure dignament però no gaire més, qui cerqui més beneficis haurà d’explorar altres opcions: treballar en plantilla, treballar per compte propi, obrir negocis, etc.
I finalment, qui la paga? Certament la renda bàsica significa un replantejament del sistema fiscal tenint en compte, però, que els diners no s’acumulen, sinó que circulen i que la renda bàsica és un exercici de redistribució. També implicaria la supressió dels subsidis condicionals destinats al mateix objectiu i que són inferiors a la quantia de la renda bàsica. També alleugeria els costos burocràtics. Però no oblidem una cosa: l’Estat del Benestar basat en la salut i en l’educació no desapareixerà i seguirà depenent de l’Estat, plantejar-ho d’una altra manera és fer trampa.
Aquesta és una presentació somera de la mesura amb l’únic ànim de reflexionar-hi, i de què, si els interessa, cerquin informació sobre l’actual iniciativa de la Generalitat de Catalunya o de la xarxa internacional renda bàsica (basicincome.org).
