El pla d’Engolasters va acollir, el passat 8 de maig, el tradicional aplec de Sant Miquel.
Enguany, el Comú d’Escaldes-Engordany s’hi va voler afegir de manera especial per celebrar que, fruit d’una consulta popular, el dia tornava a ser festiu parroquial.
La voluntat comunal era donar una nova embranzida a l’aplec, promovent activitats que convidessin la ciutadania a pujar fins al pla de l’església i gaudir de l’entorn. Alhora, es volia reforçar el sentiment de ciutadania a la parròquia. Per això es va voler sumar esforços amb les entitats escaldenques, com la Unió Pro-Turisme, l’Esbart Santa Anna i el Pubillatge, per recuperar amb força una tradició que els darrers anys havia anat perdent empenta. Aquest any, a més, va ser doblement especial, ja que durant la missa es va beneir l’antiga campana gòtica de la capella, la qual aviat tornarà a estar penjada a dalt del campanar.
En aquesta ocasió, els actes de la festivitat van començar la nit abans, amb una trobada on es van explicar històries i llegendes a la vora del foc. I el dia de Sant Miquel d’Engolasters, al marge de les sardanes i la missa, es van dur a terme altres activitats complementàries, com visites al camí hidroelèctric de FEDA i tallers d’orientació i de plantes remeieres. El dia va cloure amb un dinar popular ofert per la Unió Pro-Turisme.
De totes les converses que vaig tenir a Engolasters, la que sense cap dubte em va fer més il·lusió va ser la que vam tenir al voltant de la foguera. Penso que recollia el sentiment de molts dels escaldencs i escaldenques que ens vam aplegar als actes de la diada. Com em va dir un dels participants, va ser un acte molt emotiu i que l’havia fet retornar a la seva infantesa, la de les costellades en família i les trobades a la muntanya en dies especials.
I és que en els darrers anys Andorra ha patit molts canvis. Segurament, la majoria per a millor. Però també és cert que, pel camí, s’han perdut elements que ens explicaven i definien el país. Una Andorra molt més pobre, senzilla i amb menys oportunitats, però també amb una societat molt més soldada i que s’estimava la terra pel que era, i no només pel profit que se’n podia extreure. La voluntat del comú ha estat recuperar un bocí d’aquella Andorra, acostar una mica més Engolasters a la població i promoure una activitat que reforci la cohesió ciutadana.
Des d’aquí, un agraïment als ciutadans que van participar en les activitats de la festivitat, als treballadors dels diferents departaments comunals, a la Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany, al pubillatge, a l’Esbart Santa Anna, a FEDA, al Departament de Patrimoni Cultural del Govern, a l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra i a Casa Guem, així com totes les persones i entitats que van contribuir a fer gran la festa i assegurar el seu èxit. Que per molts anys més la puguem continuar impulsant!
