Qui té prou poder per dictaminar les lleis i obligacions socials per fer que el planeta agafi un rumb en concret? Si tenim en compte que els dinosaures eren uns animals enormes o que l’imperi romà era gegant i tots dos han desaparegut, vol dir que la força bruta i el poder econòmic no són els responsables. Aleshores, què o qui decideix els canvis socials i sobretot, com és el procés? Es calcula, n’avança o es produeix de cop, de manera improvisada i desorganitzada? Uns exemples els trobem en els canvis socials generats per les rebel·lions (vagues o guerres), circumstàncies que han provocat la desfeta de governs, idees o costums socials i s’han instaurat nous codis de conducta. Amb això vull dir què és el conjunt de la societat qui decideix el rumb del món; la cohesió d’un grup de persones és la que força als governants a prendre unes decisions o unes altres, a canviar per complet el model o a modificar certes parts. A tall d’exemple, tenim les vacances remunerades, la creació de la seguretat social o l’adopció d’infants.
Quan la societat pateix i veu que per molt que treballi i compleixi les ordres dels governants no se’n surt, es qüestiona el model imposat o adoptat i demana un canvi. Podem començar des de la prehistòria i arribar fins al moment actual i veurem que la base és la mateixa, buscar un sostre on està al cobert i trobar aliments per a nodrir-se, però gràcies al conjunt de les persones hem anat evolucionant i tenir aquestes necessitats cobertes ja no és tan complicat. Igual que les guerres, els crims passionals, les traïcions, els assassinats, la violència, etc., sempre han existit i mai desapareixeran perquè formen part del joc, atès que van relacionats amb les emocions i els sentiments del grup. Aquest pot estar cohesionat, però les ganes de manar en ell, o també els interessos personals, poden fer que sorgeixin les enveges, la ràbia, la por, la frustració i això pot incentivar les guerres internes o la traïció, donant com a resultat la debilitació grupal. Això en part pot explicar les divisions geogràfiques d’un mateix país, on la gent del mateix lloc se sent forana i vol crear un estat independent, amb les seves pròpies lleis i costums.
Aleshores, depenent de l’època social que ens toqui viure, el grup es formarà d’una manera o d’una altra: a través de les xarxes socials, discussions en els bars o tavernes, reunions en parcs, etc. La qüestió és que algú, pel motiu que sigui, està en desacord amb el model social en el qual viu i vol canviar-ho, i segons el seu poder d’influència farà servir un mètode o un altre. Així doncs, abans de decantar-nos per una part o per l’altra, hem de qüestionar-nos els motius reals del canvi demanat, no sigui que vingui motivat pels interessos propis en comptes de pel grupal. Volem actuar per ajudar als altres a estar millor, o ho estem fent perquè la persona o grup que organitza la rebel·lió vol aconseguir un objectiu personal (reconeixem social, diners, poder dins del govern, etc.)?
