Hi ha persones que no t’envegen per allò que tens, sinó per allò que ets. No és el teu cotxe, ni la teva feina, ni els assoliments materials. És la manera com camines pel món. La força que irradies. La pau que portes en silenci. La llibertat amb què decideixes.
En un pla subtil, som energia. I algunes presències remouen tot el que estava adormit en altres. Ets com un mirall: REFLECTEIXES ALLÒ QUE MOLTS HAN APRÈS A AMAGAR. Quan brilles amb llum pròpia, quan vius des de l’autenticitat, actives reaccions que no tenen res a veure amb tu personalment. Només pel fet de ser, pots despertar admiració… o recel.
L’enveja és una forma de dolor no reconegut. És una ferida que parla des del silenci.
Quan algú et rebutja, et critica o t’ignora sense motiu clar, sovint no és per qui ets tu, sinó pel que representes: un record viu que encara no han tingut el coratge de ser.
Però el problema no ets tu. Ets un record constant del que es podria ser si un tingués valor. I això no tothom ho suporta.
Hi ha persones que poden veure en tu tot allò que no s’atreveixen a ser: llibertat, autenticitat, èxit, alegria o confiança. Això els incomoda profundament, perquè posa en evidència les seves pròpies frustracions o limitacions
Sigues fidel a la teva essència. Cuida’t, protegeix-te, i continua caminant. La llum no ha vingut al món per demanar perdó. Ha vingut per il·luminar, i si ho fa amb consciència, és medicina. Encara que alguns, primer, la confonguin amb una amenaça.
