El terme globalització ja forma part del nostre llenguatge corrent i el concepte s’aplica també a innumerables àmbits i situacions sense que, a vegades, en tinguem plena consciència. Així, la globalització està pesant –en negatiu– en el finançament i la gestió de bon nombre d’ONGs.
Tradicionalment tenen dues possibles fonts de finançament: el finançament públic, és a dir la crida a les subvencions de l’estat –o supraestatal quan ens trobem amb causes transnacionals–, que resulten cada cop més difícils d’obtenir perquè les necessitats i les associacions sol·licitants creixen de manera constant; l’altra font de finançament es basa en les donacions privades. Malauradament, la població mundial i les diferents organitzacions privades que donen diners i suports puntuals a les causes humanitàries es troben sobre-sol·licitades i en mig d’una crisi que afecta quasi bé a tothom. Cal dir també que la proliferació de causes i projectes, i de necessitats més o menys agudes, porten a una certa banalització de la generositat, i la manca de transparència o la difusió d’accions fraudulentes encobertes sota una bona causa fan que les donacions es facin amb molta més cautela.
Aquesta situació òbviament afavoreix les donacions i les aportacions a les ONGs i les causes internacionals amb «marca», en detriment de les petites associacions locals que, en no disposar dels mateixos mitjans que les grans per donar-se a conèixer, no compten amb el suport que segurament es mereixerien. Així, actualment veiem com a Europa una vintena de les associacions més conegudes recullen el 60% de les donacions, mentre que el 40% restant es distribueix a més de deu mil altres associacions menys conegudes.
Sense menystenir les grans organitzacions, sovint són les petites les que es troben més a prop del problema i poden incidir molt més directament en la seva resolució; elles són les que, potser sense saber-ho, fa temps que posen en pràctica la tesi Think global, act local. Cal que des de la ciutadania els donem suport: per proximitat i per resultats.
http://escriuresenseinterrupcions.blogspot.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
