Cal entendre les problemàtiques actuals i futures de la nostra societat i a la vegada entendre d’on venim; cal entendre el nostre mercat i a qui podem deixar entrar i a qui no. És per això que cal posar en relleu els beneficis per als andorrans i ja residents de limitar l’accés al nostre mercat:
El primer i més evident avantatge és la protecció de l’ocupació per a residents i ciutadans andorrans. Limitar l’entrada de mà d’obra forana a través d’empreses externes garanteix que les ofertes de feina disponibles es dirigeixin, prioritàriament, al talent que ja viu al Principat. Això contribueix a reduir la desocupació interna i a oferir oportunitats reals als joves formats a Andorra.
En segon lloc, quan els permisos de treball per a empreses de fora s’expandeixen de manera massiva, es corre el risc de desplaçar empreses locals, especialment les petites i mitjanes, les quals són l’autèntic motor de l’economia andorrana. Limitar aquests permisos afavoreix que les empreses autòctones mantinguin un espai competitiu i que els beneficis econòmics es reinverteixin dins del país, en lloc de marxar cap a l’exterior.
El creixement sobtat de treballadors forans genera una pressió directa sobre un dels problemes més greus que afronta Andorra: l’habitatge. L’arribada de més població vinculada a empreses de fora incrementa la demanda i, en conseqüència, els preus del lloguer i la compra. Mantenir un control estricte dels permisos contribueix a alleugerir aquesta pressió i permet que les polítiques d’habitatge tinguin més marge d’eficàcia.
A més, l’arribada de treballadors temporals pot carregar sobre els serveis socials i sanitaris, els quals han de respondre a necessitats addicionals sense comptar amb el mateix nivell de cotitzacions ni d’arrelament al país.
Andorra té una societat petita i cohesionada. Un increment desmesurat de permisos a empreses de fora pot alterar l’equilibri social i dificultar la integració dels residents actuals. El control d’aquest flux permet preservar la identitat del país i assegurar una integració més ordenada i sostenible de la població forana que arriba amb voluntat de quedar-s’hi.
En definitiva, no augmentar els permisos de treball per a empreses externes no és un gest de tancament, sinó una aposta per la sostenibilitat econòmica i social d’Andorra. El país necessita créixer, sí, però fer-ho a un ritme que respecti els seus recursos limitats i que garanteixi oportunitats reals per a la seva gent. La clau està a protegir la feina a casa, enfortir les empreses locals i garantir que el futur del Principat es construeixi amb un equilibri entre obertura i preservació del seu teixit social i econòmic.
