Crèiem, perquè així ho proclama la Constitució, que els espanyols érem tots iguals davant la llei encara que, la veritat, sospitàvem –la Història d’Espanya és un llibre obert sobre això– que uns són més iguals que altres. Que hi ha a qui se’ls perdona el que per a la resta suposa càrrega.
I no parlo només de casos flagrants d’injustícies perpetrades per algun tribunal per deixar d’aplicar sentències dictades per la pròpia Justícia. Recordeu el cas dels Albertos o aquells –es compten per desenes– que, després d’abusos o trinques societaris han aconseguit alliberar-se de la presó gràcies a providencials retards en la tramitació de sumaris que desembocaven en la ineluctable prescripció dels delictes comesos. I parlant d’aprofitar les oportunitats que ofereix la proximitat del poder o el poder mateix: què dir de determinats indults a assenyalats banquers inhabilitats que així segueixen guanyant milions i recomanant austeritat als altres. Si ens endinsem en el territori dels favors atorgats per afinitat política, llavors ja és l’acabose: ni les termes de Caracalla donarien per remansar tanta aigua bruta.
Dic això, a compte de la «última» en el retaule de privilegis i abusos de poder; em refereixo a l’anomenada «amnistia fiscal», directriu del Govern Rajoy per la qual, a partir d’aquesta setmana, tots aquells ciutadans que hagin ocultat diners al Fisc poden regularitzar la seva situació declarant la quantia del que ha evadit, a canvi de pagar només un 10% de recàrrec. Com han denunciat els representants dels inspectors d’Hisenda, estem davant d’un tracte de favor escandalós.
Amagar diners al Fisc –a partir dels 120.000 euros–, és un delicte que pot ser penat amb presó i multes molt superiors al 10%. Qualsevol delinqüent podrà acollir-se a tan discriminatòria norma. Ni haurà d’aclarir l’origen dels diners ni pagarà recàrrec per que s’ha defraudat fins ara. És un escarni per als qui amb resignació complim tots els anys amb el penós deure de pagar impostos. El Govern argumenta que calen diners i que recaptarà uns 2.500 milions d’euros. Lleig argument: quan un Govern arriba a la conclusió que el fi justifica els mitjans és que alguna cosa va malament en el si del nostre sistema democràtic. Queda clar que Hisenda no som tots perquè a alguns els va molt millor que a altres. L’amnistia fiscal és un premi per a delinqüents. Un autèntic escàndol.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
