Quan fem qualsevol cosa i veiem que per molt que ens esforcem no ho aconseguim, potser serà que no és el moment. Potser és que ja ha passat o encara no ha arribat, i això serveix per a qualsevol exemple, des de l’amor fins a les inversions immobiliàries. Actualment, comprar un habitatge està pels núvols, doncs potser serà perquè no és el moment de demanar una hipoteca. L’euríbor fins fa pocs mesos estava en negatiu i el metre quadrat de l’habitatge voltava els 2.500 €, doncs potser aquell sí que era el moment de comprar i hipotecar-se a un interès fix de més o menys un 2,5% anual i a uns 20 anys de durada.
La qüestió és analitzar el mercat i estudiar el cost econòmic i emocional que ens costarà invertir en ell. Un altre exemple ho tenim en el transport públic. Fins no fa gaire, havíem de pagar per utilitzar-lo i actualment és gratuït, podem moure’ns per tot el país sense haver de gastar un cèntim. Això que ens està dient? Doncs que potser és el moment de fer servir el transport públic i no tant el particular. El combustible està caríssim i aparcar moltes vegades és una odissea, i això sense mencionar el seu cost. Això no obstant, si retrocedim 20 anys, veurem que la situació era just la contrària, el bus era car i tant el combustible com aparcar al carrer era més que accessible. Amb això vull dir que hem de gaudir de cada moment perquè poden acabar-se de cop i no tornar mai més, i, si ho fan, hem d’interpretar-ho com que tenim una segona oportunitat per gaudir d’ells.
Per exemple, la gratuïtat del transport públic no sabem fins quan durarà. Doncs, mentre la tinguem, aprofitem-la i amb els diners que ens estalviem paguem la quota del gimnàs, mengem fora de casa més sovint, ens comprem la roba que ens agrada, etc. Això sí, gastant amb seny i no demanant préstecs perquè estem limitats en el temps, quan s’acabi la gratuïtat, tornarem a disposar de la mateixa quantitat de diners. Es tracta de gaudir, no de tornar-nos esclaus del nostre comportament i haver de finançar la nostra felicitat. El finançament bancari era excel·lent fins fa uns tres o quatre anys, però actualment està desfasat. Per tant, ens està dient que no és el moment d’endeutar-se. Esperem i no forcem la situació, atès que anar contra corrent només comporta malestar.
Així mateix, succeeix en l’amor. Una vegada la persona està casada i amb fills, jugar a les infidelitats està fora de lloc perquè el cost econòmic i emocional poden ser desastrosos. Pagar el divorci i la quota de manutenció dels menors no és apte per a tothom. Potser la persona gaudeix sent infidel a la seva parella sentimental, però una vegada ha oficialitzat la relació o ha tingut fills amb ella, la situació canvia per complet. Ara ja no hi ha només conseqüències emocionals, sinó també econòmiques, pagar el divorci i la manutenció dels menors. Per tant, el moment de ser infidel ha arribat a la seva fi i actualment ha de comportar-se respectuosament, perquè no fer-ho és anar contra corrent.
