Andorra no sols ament és un Estat independent, democràtic i social, sinó també de Dret, al que comporta que l’estructura constitucional estigui construïda sota el principi de separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). El poder legislatiu l’ostenta el Consell General que exerceix la potestat legislativa.
El poder executiu -el Govern- dirigeix la política nacional, internacional i l’Administració de l’Estat i exerceix la potestat reglamentària. I el poder judicial, és a dir la justícia, és administrada exclusivament per jutges independents dintre de l’àmbit de les seves funciones jurisdiccional, potestat que és exercida pels batlles i magistrats. La facultat d’administrat justícia en matèria criminal o penal, jutjant i fent executar el que hagi estat jutjat, correspon als magistrats i als batlles del Tribunal Superior de Justícia i al Tribunal de Corts, amb l’única limitació, que hi són sotmesos només a la Constitució i a la llei.
Dit això, el Dret i la seva eficàcia obligatòria no pot quedar al caprici o interès dels responsables de la BPA, ja que no es pot ignorar que les normes, amb la finalitat i sentit que l’és propi, pel fet que la seva aplicació pugui portar a determinades conseqüències a les quals no es vulgui arribar. Validar per part del Consell General una llei, ad hoc, d’amnistia, és tant com afirmar que l’Estat – Consell General- deixi sense efecte al decidit per altre poder -judicial- sense comptar amb una habilitació constitucional específica. Simplement perquè ho fa per una llei en l’exercici de la seva funció legislativa.
El Consell General pot, efectivament, condicionar les decisions del Poder judicial, però únicament mitjançant modificacions legals que estiguin dotades d’efecte retroactiu i no mitjançant l’exercici del dret de gràcia, ja que aquest exercici afecta un àmbit reservat al poder judicial, que com ja he dit, li correspon, en exclusiva, la funció jurisdiccional penal de jutjar i fer executar el que hagi estat jutjat. Llavors, el lector es pot preguntar, com pot coexistir el dret de gràcia amb l’estat de dret i el principi de separació de poders.
La Constitució d’Andorra soluciona aquest problema i atribueix aquesta prerrogativa del dret de gràcia en l’article 46.1.a) que diu són actes de lliure decisió dels coprínceps l’exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia, precepte que s’ha de posar amb relació a la funció i prerrogativa que ostenten els coprínceps -art. 44.2 CA- com àrbitres i moderadors del funcionament dels poders públics i de les institucions.
En definitiva, sols els coprínceps, en virtut d’aquesta facultat excepcional, de l’atorgament de gràcia dona lloc a què als òrgans jurisdiccionals puguin veure limitades les seves competències exclusives, ja que queda salvaguardat el principi de separació de poders perquè la decisió última resta confiada a qui és aliè a aquest, és a dir, als coprínceps.
Finalment, i sotmès al meu criteri exposat al superior que puguin tindre altres poders de l’Estat, la Sindicatura del Consell General no podria admetre cap mena de projecte de llei aprovat pel Govern ni proposicions de llei a iniciativa de Grups Parlamentaris, consellers generals i comuns, i, tampoc, per iniciativa popular per tramitar una llei d’amnistia.
