Avui escric a les portes del canvi polític al nostre país i escric enmig de sessions de treball, de passejos amb un plec de programes sota el braç, de xerrades al carrer, a la cafeteria, al bar, de mítings, d’enregistrament de declaracions, de salutacions cordials i de millors desitjos, d’activitat a les xarxes socials… I escric després de llargues reunions i de trobades breus, de jornades dedicades a la composició i la redacció del programa, de quadrar calendaris, actes i reserves, de converses amb companys de militància, de treball conjunt a les comissions de treball i als comitès locals, de reunions amb veïns, amb sindicats, amb altres formacions polítiques i associacions, de manifestacions, de concentracions i de presa de decisions als òrgans del partit… Tot un treball que s’estén en el temps i del qual vivim les darreres jornades. I hom pot pensar: i tot això per a què?
La resposta a l’anterior pregunta és molt senzilla: perquè el set d’abril aquelles i aquells que pugueu votar disposeu d’una opció. No és cap broma. Sovint trobem insuficient –de manera també sovint justificada– que cada quatre anys se’ns convidi a participar en el sistema polític. Però si bé és cert que poden existir mecanismes de participació més desenvolupats –hem fet un esforç important i acurat per incloure’n al programa– també és cert que les eleccions són un moment cabdal en la participació política de les democràcies tal com les coneixem. Vaja, que es tracta del moment on exercir el poder ciutadà. Parafrasejo Joan Brossa amb allò de què «la gent no s’adona del poder que té», i tot i que ell ho diu amb una vocació més aviat anarquista –doncs ho exemplifica als versos següents amb la defensa de la vaga general per parar l’economia i l’estat demostrant l’absurditat de les lleis– no s’equivoca gens. El poder ciutadà, el dia 7, serà quelcom ben palpable, ben efectiu, que ho canviarà tot.
Sent candidat suplent com sóc no me n’amagaré: hem treballat perquè la nostra no sigui només una opció, sinó l’opció més votada. Proposem un programa racional i raonable, amb una visió de conjunt indiscutible, on cada mesura complementa l’altra, un programa realitzable per a fer efectiva la igualtat de dret de la ciutadania, un programa per a tothom. També hem pogut arribar a un acord que ens permeti guanyar i tenir força al Consell General per poder dur a terme aquest programa, arribant a una entesa per reforçar la nostra democràcia i que el poder ciutadà de què parlava més amunt s’exerceixi de manera real i efectiva. Aquesta és l’opció que oferim i per a la qual hem treballat tots aquests anys. Però aquesta opció queda en ben poca cosa si vosaltres no ens acompanyeu.
