Sí, ha tornat a passar. El candidat vinculat amb Trump ha guanyat les eleccions presidencials a Polònia. Parlem del candidat Nawrocki, del Partit Llei i Justícia que ha vençut al candidat liberal europeista Rafal Trzaskowski, partit també que ostenta el lloc de primer ministre (Donald Tusk).
La victòria del conservador Nawrocki suposa un cop dur tant a escala polonesa com en l’àmbit europeu. El projecte de la Unió Europea es posa en dubte cada cop més i és que ja tenim un altre Estat que vetlla més per la identitat nacional i els interessos de país.
Els motius que han portat a la victòria electoral de Llei i Justícia no són molt diferents dels que poden tenir Espanya o Itàlia; aquests països tenen trets en comú com per exemple, unes crisis migratòries que no tenen fi i una burocràcia i política europea que no dona una resposta a mida de les necessitats dels Estats fronterers.
A Itàlia Meloni ja ha vençut i fins i tot convençut a molts polítics i ciutadans europeus opositors que les seves mesures han reduït dràsticament la conflictivitat migratòria, fins al punt que institucions europees ja estan pensant a adoptar les mesures de l’Estat Italià.
A França, on Macron salva el joc en part gràcies al sistema electoral, també adopta posicions més conservadores per a evitar que cada vegada hi hagi més institucions dominades per la dreta alternativa o extrema dreta.
A Espanya més del mateix, davant del fort creixement de la problemàtica migratòria, hi ha un creixement polític i social de la dreta alternativa i extrema. El president socialista espanyol ha hagut d’agafar de referència el marc mental de la dreta, per tal d’evitar més fuga de vots.
La problemàtica és compartida i si les institucions europees no donen solucions als problemes migratoris o donen llibertat de fer-ho als Estats, el creixement anti-Europeu s’establirà a Brussel·les.
La realitat és que Europa ha de fer un pensament polític important per a saber cap a on anar i com gestionar els conflictes interns i externs, a la vegada que ha de tenir present la despesa militar i de defensa.
Els reptes que tenen presents els europeus tenen a veure amb la migració, defensa i fins i tot economia i fiscalitat. Europa està deixant de ser competitiva en l’àmbit econòmic, fiscal i polític. Cal amb urgència recuperar certa importància a escala mundial i sobretot cal ser autocrítics. És hora del fet que els països europeus es posin les piles i pensin en l’endemà. .
