Què fa que la planificació estratègica sigui efectiva? Històricament, s’entenia com un exercici deliberat per a anticipar tots els escenaris possibles, elaborar un pla meticulós i seguir-lo amb disciplina. És el que es coneix com a planificació deliberada. No obstant això, encara que aquest enfocament té valor, es queda curt enfront de la complexitat i la velocitat de l’entorn actual.
La planificació deliberada es construeix definint objectius i passos a seguir, suposant que tot es desenvoluparà com va ser previst. Però rares vegades succeeix així. Les condicions canvien, apareixen nous escenaris i oportunitats, i el que semblava sensat sobre el paper pot tornar-se ineficaç en la pràctica.
Davant d’això, sorgeix l’estratègia emergent. A diferència del que alguns pensen, no significa improvisar ni “esperar a veure què passa”. Es tracta d’una capacitat organitzacional per a adaptar l’estratègia deliberada a mesura que s’executa, incorporant aprenentatges, reaccions a l’entorn i la intel·ligència de l’equip.
Un mestre d’escacs ho explicava amb claredat: no guanya qui veu vint jugades per endavant, sinó qui sap ajustar el seu joc amb cada moviment del rival. Entra al tauler amb una idea clara, però sap que aquesta estratègia pot tornar-se inviable, i que haurà de reemplaçar-la per una altra més adequada. No és renunciar a planificar, és saber canviar d’estratègia adaptant-se a les noves circumstàncies.
No obstant això, canviar d’estratègia genera tensió. Moltes organitzacions s’aferren a plans que estan “funcionant” encara que sigui mínimament, per por de canviar de rumb o per la inèrcia d’una gran inversió en una estratègia deliberada. La veritable mesura d’una planificació estratègica efectiva no resideix en la perfecció del pla inicial, sinó en la capacitat de l’organització per a reaccionar, respondre i reajustar quan s’enfronta als inevitables cops del mercat.
Per a conrear una estratègia més flexible, algunes empreses adopten una sèrie de pràctiques útils. Per exemple, demanar que els membres més joves de l’equip parlin primer en les reunions permet escoltar idees fresques, sense la pressió d’alinear-se amb les veus més experimentades. També és clau conrear una cultura empresarial flexible, empoderar als equips en tots els nivells perquè reconeguin oportunitats, i estar disposats a qüestionar i adaptar els plans inicials, així com crear espais on l’error s’analitzi com a part de l’aprenentatge organitzacional.
Com respon la teva empresa quan canvien les condicions? Ajusta el seu rumb amb agilitat, o continua avançant amb l’esperança que l’entorn s’acomodi al pla? Aquesta és la pregunta que defineix la diferència entre adaptar-se o quedar-se enrere.
En última instància, la diferència entre l’èxit i el fracàs estratègic no està en com de bé s’elabora un pla, sinó en com es respon quan aquest pla ja no encaixa. En un món on l’única constant és el canvi, la planificació estratègica ha de ser un ball -no una marxa rígida- per a assegurar una rendibilitat sostenible.
