- La pregunta que plana avui sobre la societat andorrana és si els polítics estem a l’alçada de les necessitats
JOAN GABRIEL
Es diu que la política és l’art de fer possible tot el necessari. La pregunta que plana avui sobre la societat andorrana és si tots els que tenim la responsabilitat de servir al bé comú estem a l’alçada de les necessitats.
Vivim uns moments històrics del nostre Principat, uns moments de canvis globals en el món que ens envolta, uns moments que han de servir per posar les bases del nou futur.
ELS DOS GRANS debats que mantenen els més alts dirigents dels països que formen part del G8, i també del G 20 són, d’una banda, l’assoliment d’un model empresarial que sigui més humà, més marcat per la qualitat i no tant pel rendiment, alhora que es vol dotar les institucions supervisores de més instruments de control sobre el món financer. D’altra banda, i en conseqüència dels avenços en l’Estat del Benestar, es marca el referent de la seva sostenibilitat en el temps i la justícia social.
Veiem cada dia als mitjans de comunicació els grans esforços de reducció de despeses que tots els estats estan duent a terme, uns per exigència, d’altres per necessitat. Tots els països desenvolupats aprenen dels excessos comesos durant molts anys i aprofiten per establir les noves bases sostenibles de futur, per assegurar el creixement. I mentrestant, a casa nostra vivim en la confusió més gran imaginable. El Govern no assegura l’estabilitat pressupostària, les polítiques d’austeritat sembla que només s’apliquen en els escrits i les solucions passen per crear taules de diàleg o justificacions del que no s’ha fet.
Malgrat tot, el Consell General continua la intensa tasca legislativa; això sí, els dos grans grups polítics, PS i CR, es posen d’acord en tots els temes importants de l’Estat, com per exemple la Llei d’Intercanvi d’Informació o la Llei d’Obertura Bancària, es treballa de valent en les lleis fiscals i, properament, en l’encaix del nostre Principat a Europa, entre d’altres.
Sembla, doncs, que no tot està confós, ni és tot tant dolent, llavors ¿on és el problema? Segurament la mala gestió d’un Govern cansat i sense cap model clar de país que actua decidint al dia a dia, botant i saltant, fets que li impedeixen avançar sense cap mena d’orientació clara de futur. Probablement aquests fets són els que els separen cada dia més i més d’aquells amb qui haurien d’assolir acords d’estabilitat pressupostària i treballar plegats en clau de progrés i d’Estat, invertint les actuacions que justifiquen no assolir cap acord.
¿Es pot governar des del Consell General? ¿ o bé la separació de poders ens diu que cada institució té la seva funció i d’aquestes funcions en depèn l’equilibri i la garantia en un Estat de dret?
SEMBLA QUE EL
moment en què vivim és intens; per un costat, els que més soroll havíem de fer i posar en dubte constant l’acció de Govern actuem amb un estil propi i fora de qualsevol resultat publicitari que aporti renda electoral, un estil que s’ha de justificar, ja que no sempre és acceptat per tots aquells que legítimament creuen que s’hauria de fer una oposició més dura i contundent.
Els que tenen la clau per deixar Governar, potser per justificar la seva posició, no paren de denunciar tots els acords importants dels quals voluntàriament s’han exclòs. Si més no, és curiós i legítim també, aquest sistema és el més rendible, com a mínim a curt termini pel que fa a ressò comunicatiu, malgrat que poc aporti a les necessitats actuals.
Potser, i dic només potser, si es recuperen els papers que ens toca a cadascú en aquesta responsabilitat històrica, i aquells que tenen la clau rebaixen la pretensió de voler governar des del Consell i se centren en el terreny dels acords, i els que governen, per part seva, reconeixen la necessitat d’estabilitat pressupostària i rebaixen la seva posició en virtut del resultat electoral, segurament es podria centrar el debat polític dins la normalitat que Andorra es mereix.
SI AQUEST Raonament que sembla senzill i potser el més normal, el poden assolir els grups i les persones que el poble andorrà ha situat al capdavant del País, doncs serà una bona notícia que sens dubte molts esperen; sinó, sempre quedarà la possibilitat de buscar un acord de mínims i fer honor a la dita popular: qui dia passa, any empeny.
No creiem encara des de CR que hagi de ser el Poble qui, mitjançant unes noves eleccions, ha d’arreglar la situació actual. No obstant això, si aquells que governen i els que els haurien de deixar governar així ho convenen, la nostra coalició estarà preparada per assumir les responsabilitats que unes noves eleccions comportarien. Esperem, però, que el conegut seny andorrà i el sentit comú s’imposi i tots puguem fer la funció per la qual vam ser elegits, Andorra s’ho mereix.
President del Grup Reformista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
