PERIODISTA
En una situació semblant a la del rei ha d’haver-hi, en aquests moments, diversos milers o centenars de milers d’espanyols: esperant que els operin. És clar que en això, en el d’esperar una intervenció quirúrgica, és en l’únic que s’assemblen les situacions de l’un i dels altres, i tot i així, tampoc exageradament: Joan Carles, a diferència dels seus compatriotes en aquest mateix tràngol, no ha de fer cua a cap llista d’espera interminable, i sabia ja, pocs dies després d’haver esbrinat el gènere de la seva malaltia, quan, on i qui l’operaria .
El quan, tractant-se d’un acte quirúrgic, no és que tingui la seva importància, sinó una transcendència vital. Si un ha de ficar-se en un quiròfan per recompondre’s per dins és que ha de ficar-se, és a dir, que no li queda una altra. Un cop establert el diagnòstic i realitzades totes les proves pertinents, el temps pot obrar a favor o en contra de la salut, fins i tot de la vida, del pacient: a favor si li operen aviat, i en contra si, com succeeix en la «retallada» Sanitat Pública, s’ha d’esperar setmanes, o mesos, o anys, que el cirurgià s’ocupi d’un. El quan, aquest quan que automàticament tenia ja resolt el rei per l’única raó d’haver nascut en un lloc, i no en un altre, i en el si d’una família, i no d’una altra, és crucial, però l’on, si més no des del punt de vista polític de l’exemplaritat a la qual el rei hauria de tenir submissió exquisida, no ho és menys.
L’on, en realitat, és el què: ¿quin país és aquest en el qual els polítics, que viuen del públic i haurien de servir i apreciar, consumeixen sanitat privada, i educació privada, i seguretat privada, i en moltes ocasions pagades a compte de l’erari, és a dir, del que, via impostos, se li treu a la gent que ha de subjectar-se obligatòriament als serveis que els polítics menyspreen i que , com en l’actualitat , el mateix Govern s’encarrega de deteriorar? Que el mateix Cap de l’Estat s’operi en una clínica privada és, es miri com es miri, un desaire , diguem desaire, a la societat i al propi Estat que representa, i si es justifica, com es fa, dient que és per no molestar, el desaire , diguem desaire, és superior.
El que, per contra, sembla raonable: Cabanela, el millor de la seva especialitat. A condició, per descomptat, que l’home es quedés aquí per seguir operant a quants pogués en el sistema públic de salut.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
